Peces Museu Municipal Ceràmica de Paterna
Placa funerària
Divisió sexual/generitzada del treball
Génere i cicle vital: matrimoni
Génere i espai
Aquesta inscripció funerària, dedicada per Cornelius Lupulus a la seua esposa, porta la fórmula bene merenti, que bé s’ho mereixia. Eixe reconeixement ens porta a pensar en tots aquells aspectes pels quals la seua esposa era digna d’elogi. La placa va ser trobada durant les excavacions dutes a terme en la vila romana de Paterna. A partir dels textos dels tractadistes agrònoms llatins ens traslladem al paper que van jugar les dones que van viure en l’àmbit rural i el que s’esperava d’elles perquè foren dignes d’eixa inscripció.
Bol
Estereotip de génere. Subjecte que desitja/ objecte desitjat
Génere i ciclo vital/matrimoni
Génere i sexualitat
La representació icònica de la “mà de Fàtima” en la ceràmica medieval és molt comuna als països de religió islàmica, com a símbol de protecció enfront de malalties, desgràcies i mals esperits. Una de les llegendes associades a aquest símbol mostra l’actitud resignada de Fátima davant la infidelitat del seu marit, significant l’abnegació i la paciència com a actituds femenines adequades per a la relació de parella. La revisió d’aquesta i altres narratives tradicionals expliquen el seu paper en la reproducció de la desigualtat de gènere, articulant processos de socialització diferents per a homes i dones. La pedagogia i les editorials recullen hui aquesta realitat i la superen amb “relectures” en propostes didàctiques a les aules i en les prestatgeries.
Alfabeguer
Génere i indumentèria
Génere i clase social
Rols de génere
La funció de l’alfabeguer dins de l’habitatge és servir com a test d’alfàbega, planta d’ús culinari i actuar com a ambientador natural, accions lligades en l’àmbit domèstic al gènere femení. No obstant això, la seua decoració ens porta més enllà, entre altres coses a considerar la vestimenta de l’època en què s’insereix i com era representada la dona en la iconografia del segle XV. Així, veiem en aquesta representació l’estereotip de dona amb la silueta ben marcada que reforça altres atributs femenins. Però, realment era així o simplement reflecteix la mentalitat masculina cap a les dones?
Cossi
Divisió sexual del treball
Génere i espai
Estereotips de génere: públic /domèstic
El cossi és una peça que forma part dels útils presents en l’àmbit domèstic i la funció principal del qual és la realització de la bugada és a dir, llavar i blanquejar la roba. La seua forma és troncocònica, de boca més ampla que la base, però presenta varietat de grandàries depenent de la quantitat de roba a llavar o blanquejar. En l’edat mitjana, després de la rentada en el riu, séquia o curs d’aigua, a l’interior de l’habitatge el treball de blanquejat quedava, igual que el previ de rentada, en mans de la dona, la qual havia de portar l’aigua fins allí i emprar fonamentalment cendra per a la higienització de la roba, per a posteriorment tornar a llavar-la. Aquest treball, mai prou reconegut, ni llavors ni fins a l’aparició de la llavadora, ocupava gran part del dia.
Socarrat
Génere i història
Génere i espai
Rols de génere
El Socarrat, emprat fonamentalment com a peça decorativa en les sostrades de les estades principals dels habitatges de burgesos o nobles, va ser un suport pictòric que va reunir tota una amalgama de motius decoratius que van des dels trets de la tradició clàssica, de l’imaginari col·lectiu, de la contemplació de la naturalesa fins a la realitat del moment. La “poliorcética”, tan present en el període medieval, ve ací representada per un ballester al costat d’una torre, atacant-la o defensant-la? El personatge és clarament masculí però, la dona podria participar activament en una escena com aquesta o quedaria relegada a altres tasques?
Escudella
Divisió sexual del treball
Gènere i espai
Estereotips de Gènere: Públic/domèstic
Les escudelles formaven part de la vaixella domèstica i s’empraven per al consum dels aliments. Aquesta en concret presenta una decoració heràldica amb l’emblema de la família de comerciants toscans Datini. L’aparició d’escuts familiars en les vaixelles venia determinada per una petició expressa del comprador que facilitava a l’artesà terrissaire el model a decorar. Els Datini van ser un dels llinatges de comerciants més reeixits durant la Baixa Edat Mitjana arribant a acumular una considerable fortuna gràcies a les seues empreses i factories mercantils disposades per tot el mediterrani.