Retrat del rector Blasco 

Gènere i Història
Rols de gènere
Educació i gènere

El retrat de Vicente Blasco García (1735-1813) realitzat pel pintor Mariano Salvador Maella (1739-1819) immortalitza al que fóra rector de la Universitat de València entre 1784 i 1813. Va ser artífex del Pla d’Estudis (1787) que va modernitzar els estudis universitaris culminant la renovació científica iniciada pels novators.

Malgrat el modern esperit del rector Blasco, quan observem avui dia el seu retrat situat a la Sala de Juntes del Centre Cultural La Nau envoltat de nombroses pintures de d’altres rectors crida l’atenció l’absència de dones entre els il·lustres ancestres de la institució retratats. Les dones no estan representades allí, doncs els càrrecs acadèmics, igual que els estudis universitaris, van ser espais exclusivament masculins durant segles. A la fi del segle XIX es va anar incorporant la dona als estudis superiors i ja en el segle XX a la docència. Però no serà fins a ben avançat aquest segle quan comencen a ocupar càrrecs acadèmics. En 2018 es va triar com a rectora a la primera dona després de més de cinc segles d’història.

Aparell de difracció de Raigs X

Rols de gènere
Gènere i espai
Gènere i història

Aquest aparell Philips per a la difracció de Raigs X ha sigut utilitzat per a l’anàlisi d’una àmplia gamma de materials, la seua aplicació és fonamental per a la identificació qualitativa de la composició mineralògica d’una mostra cristal·lina. Una tècnica de laboratori que revela la informació estructural i la composició química dels materials. Mitjançant la utilització d’un instrument d’aquest tipus es va aconseguir identificar l’estructura de l’ADN, gràcies a la qual cosa els investigadors involucrats van ser premiats amb dos premis Nobel. Anys després, es va conèixer el paper rellevant que va tenir una dona científica, Rosalind Franklin, l’aportació de la qual va ser imprescindible per al descobriment i a qui se li ha negat el merescut reconeixement. Un clar exemple més del famós “Efecte Matilda” que han patit nombroses científiques al llarg de la història.

Holotip Aphanius bicorbensis Gaudant 2010

Rols de gènere
Gènere i espai
Gènere i història

Es tracta de l’Holotip d’Aphanius bicorbensis Gaudant 2010, una espècie de peix que va viure fa deu milions d’anys. És un peix de la família dels cipronodòntids, també dits “carpes amb dents”. Va ser trobat en 2010 en l’aflorament del Paleolago salí de Bicorb  (València). Va viure en l’edat del Miocè superior. Aquest depredador dels aiguamolls podria estar emparentat amb els avantpassats de l’actual “Fartet de l’Albufera”. Pertany a la Col·lecció Científica conservat en el Museu de la Universitat de València d’Història Natural. La ciència que estudia els fòssils és la Paleontologia i sempre ha sigut considerada una professió d’homes, ja que el treball de camp, les excavacions, fins i tot els debats científics, no eren tasques de dones. No obstant això, ja a principis del segle XIX una dona, Mary Anning, va ser la primera paleontòloga reconeguda com a tal. Rebutjada en el seu temps (i poc considerada encara) per ser dona, per ser pobra i per intrusisme en una professió d’homes.

Telescopi Grubb

Rols de gènere
Gènere i espai
Gènere i història

El telescopi Grubb de 1909 és la joia de la col·lecció d’instruments de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València. En l’actualitat està emplaçat sota la cúpula de l’Observatori situat en l’edifici de Rectorat en l’Av. Blasco Ibáñez de València, restaurat amb finalitats museístics. La construcció va ser encarregada a la companyia Grubb de Dublín, que va fer història en el món de l’astronomia dissenyant molts dels telescopis més famosos del món. Un instrument que ha permès descobriments a nombroses generacions d’astrònoms en la universitat. No obstant això, malgrat els avanços reeixits per les dones en aquest camp al llarg de la Història, encara perviu el sostre de cristall i les astrònomes no aconsegueixen aconseguir els llocs més alts en l’escala investigadora.

Escultura de Luis Vives

Rols de gènere
Gènere i espai
Educació i gènere

L’escultura del filòsof i humanista valencià Juan Luis Vives es troba situada en el centre del claustre del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. El monument va ser realitzat a proposta de José Monserrat i Riutort, rector entre 1874 i 1880, que després d’haver conclòs la reforma va voler col·locar en el centre del claustre l’estàtua d’algun personatge insigne vinculat amb la Universitat. L’homenatjat és un dels pensadors més destacats en la cultura occidental d’època Moderna. A Anglaterra va ser conseller de la reina Catalina i preceptor de la princesa, María Tudor. Per a instruir-la va escriure una obra La instrucció de la dona cristiana, en la qual enfront de la misogínia clàssica defensava la raó i l’educació  de les dones. No obstant això, el seu model educatiu tenia com a objectiu preservar la virtut femenina, plantejava una dona invisible a la societat, l’essència de la qual era el silenci.