Peces Casa Museu Benlliure
Dona amb mantó. “Maja”
Género y cuerpo
Estereotipos de género: Genio / musa
Estereotipos de género: Sujeto deseante / objeto deseado
Obra de grans dimensions del pintor Peppino Benlliure (1884-1916), executada amb pinzellades ràpides, mostra un tema costumista: una jove coberta amb un magnífic mantó de Manila com a única vestimenta. La sensualitat de la jove pintada per Peppino Benlliure es mostra mitjançant el moviment que descriu l’incitant mantó i l’agosarada actitud que, en lloc d’ocultar el cos, accentua la sensualitat de les formes femenines, que usa per a temptar l’espectador. Una dona jove que s’enorgullix del seu cos i dedica el temps a posar davant del pintor que l’erigix com a model d’un erotisme contingut, no exempt d’elegància. Vestida amb una peça típica del món taurí i embellida amb roses, símbol de l’amor i la passió, deixa entreveure els braços nus que contrasten amb el fons neutre de l’obra, la qual cosa arranca reflexos nacrats de la pell. El pintor li enfosquix els ulls per a dotar-li la mirada, que defuig la de l’espectador, d’un to enigmàtic que atorga a l’obra un cert halo de misteri.
Tartana de pescadores (o del Cabanyal)
Divisió sexual / generitzada de la faena
La pesca, a la qual fa referència esta obra, era una faena dura exercida principalment per hòmens i de fonda tradició a València. Era una activitat que es feia en equip. Calia una gran quantitat de persones per a muntar les veles, avarar les barques en mar, traure les barques de l’aigua, portar la pesca a terra, reparar les xarxes, guardar les veles i calafatar les barques. En totes estes faenes cooperaven hòmens, dones i xiquets. Les dones eren les encarregades d’esperar l’arribada de la pesca, assegudes a la platja, al costat de les grans cistelles en les quals després portarien la fresca càrrega al mercat, tal com veiem en esta obra de Josep Benlliure Ortiz. Les dones, a vegades també amb els xiquets més fadrins, eren les encarregades de fer tasques de manteniment com ara recosir veles i xarxes. Estes activitats assalariades dutes a terme fora de l’àmbit domèstic eren complementàries del quefer familiar. Les dones que venien peix al carrer o a les parades del mercat eren familiars dels pescadors, i amb la seua aportació contribuïen a la renda familiar.
Puntaire Torrentina
Gènere i classe social
Gènere i cicle vital
Gènere i indumentària
La xica que apareix ricament abillada en esta obra de Josep Benlliure Gil, fent puntes al coixí en la intimitat de sa casa, se’ns mostra com el paradigma de la jove núvia i futura perfecta muller. Les joves eren educades, dins de l’àmbit familiar, en els seus rols de muller i mare. Des de molt xicotetes eren instruïdes en els quefers propis del seu sexe, que consistien en faenes domèstiques que incloïen, entre d’altres, activitats relacionades amb la realització i l’adorn de peces de roba com ara confecció de roba, brodats, punt de ganxet o puntes al coixí, usuals en una jove de bona família que servirien, d’una banda, per a ocupar-li el temps d’oci, i d’altra banda, per a anar creant l’aixovar que constituïa part del seu dot i mostrava la seua posició econòmica.
Mare i Xiquet
Maternitat/Paternitat
Genere i espai
Divisió sexual / generitzada del treball
L’escena maternal plasmada pel pintor Josep Benlliure Ortiz ens endinsa en el món íntim de la llar, regne de la dona des de l’antiguitat. La dona, en el paper de muller i mare, era l’encarregada de proveir la família de totes les necessitats que calia en l’espai domèstic, a diferència del marit i pare de família, que complia el paper de proveïdor econòmic del nucli familiar fent faena fora de casa i, a més, era el tutor legal tant dels fills com de la muller. La producció s’associava als hòmens, que tenien el rol d’obtindre béns de forma contínua per al sosteniment familiar en l’esfera pública, mentre que les dones s’encarregaven de les tasques de reproducció dins del reduït espai domèstic. Esta dicotomia, basada en la diferència de sexes i gèneres va funcionar en la societat valenciana més enllà de mitjan segle XX.