Peces de Casa Museu Conchita Piquer
Bust de Concha Piquer
Estereotips de gènere: geni / musa
Bust de l’artista Concha Piquer modelat per l’escultor Alfonso Pérez (Catarroja, 1932-2013) en guix amb acabat en negre mat. Representació de Concha Piquer de jove, amb els cabells pentinats amb ondes a l’aigua i arreplegats en un monyo baix a la part posterior del cap. Concha, de família humil, va nàixer el 13 de desembre de 1906 en el número 23 del carrer de Ruaya de València, filla d’un manobre i d’una modista. Es va convertir en una artista i professional de renom gràcies a la sòlida formació que va rebre als Estats Units d’Amèrica, on va conéixer un nou model de dona, molt allunyat del que imperava a Espanya en aquella època. Va ser a Amèrica on aprengué a cantar, a maquillar-se, a vestir amb elegància, a fumar i conduir, com també tots els secrets del negoci de l’espectacle. Esta formació empresarial va ser imprescindible per a construir una llarga carrera professional que la va portar a convertir-se en un mite de la cançó. Esta llibertat amb la qual va exercir la seua professió, també la va aplicar a la vida privada.
Concha Piquer amb el mestre Penella i un grup de periodistes
Rols de gènere
Gènere i indumentària
En esta fotografia, que data de 1929 i pertany a la vida íntima de Concha Piquer, apareix la intèrpret, retratada en l’escala d’accés al balneari de les Arenes a València i acompanyada del mestre Penella i un grup de periodistes. Vestida amb un elegant vestit fosc, acompanyat d’una rica capa rivetada en pell i un barret de campana (cloche) adornat amb flors com a adorn de cap. En la fotografia, feta al balneari de les Arenes en 1929, Concha Piquer posa envoltada d’hòmens com a exemple de la Nova Dona. Un nou model de dona que trenca amb el paper tradicional que tenia assignat i que comença a participar en la vida activa de la ciutat, una dona que tracta els companys masculins com a iguals i que va tindre gran acceptació entre professionals i artistes. Val a dir que una part dels hòmens eren hostils a la presència de la dona en la vida pública perquè opinaven que esta llibertat de la qual feia gala la dona moderna comportava pèrdua de valors morals.
Concha Piquer fent exercicis gimnàstics
Gènere i indumentària
Seqüència de quatre fotografies en què apareix una jove Concha Piquer de 20 anys, vestida amb roba esportiva, que fa exercicis de gimnàstica per a millorar la flexibilitat de braços, tors, cames i esquena. Estes imatges corresponen a l’estada que va fer a Chicago l’any 1926. Després de la Primera Guerra Mundial, i durant l’època dels feliços anys vint, les dones estatunidenques van voler continuar gaudint d’una certa llibertat adquirida en haver hagut d’assumir rols masculins en la indústria, l’agricultura i la medicina, principalment, per l’absència d’hòmens, destinats en gran part al front, lluny de casa. Durant aquest anys, un fort corrent higienista va impulsar la pràctica esportiva femenina perquè es va demostrar que fer exercici físic era saludable per a l’individu íntegrament. La gimnàstica i els esports femenins, com també les activitats físiques en la natura, es van considerar mitjans per al desenvolupament físic integral no sols de l’home, sinó també de la dona.
Màquina d’escriure Smith-Corona amb funda
Rols de gènere
Divisió sexual / generitzada del treball
En la gran vitrina de la planta baixa de la Casa Museu Concha Piquer s’exhibix una antiga màquina d’escriure de la marca Smith-Corona amb una cinta de tela bicolor en roig i negre. El teclat és de tipus QWERTY i està compost per tecles circulars negres amb els nombres i les lletres en blanc. S’alça en una funda rígida, de forma rectangular, amb ansa de plàstic i tancadures metàl·liques. L’interior va folrat amb plàstic de ratlles grises. Sobre el carro de la màquina Smith-Corona, i al voltant, hi ha documentació de l’època en què podem llegir “Compañía de Arte Español Conchita Piquer”. Concha Piquer va ser més que una gran cantant, va ser una gran empresària, disciplinada i molt ordenada, característiques apreses del show business americà en el qual es va formar quan no era més que una adolescent. L’artista es prenia el seu treball amb una gran responsabilitat i exigia el mateix a tots els membres de l’equip. De fet, alguna vegada va acomiadar un músic perquè va arribar tard a l’estrena. I si els artistes de la companyia no apareixien en escena amb la roba ben neta i planxada, podien ser multats.