Peces de l’ IVAM. Institut Valencià d’Art Modern
La tarara
Rols de gènere
Génere i historia
La Tarara mostra un grup de dones i homes en cercle, cantant una cançó popular valenciana durant la Pasqua, un dels pocs moments d’oci que ambdós gèneres podien compartir en la societat d’esferes separades de la València d’entresegles. Així mateix, la peça ens parla de les dones com a principals transmissores de la tradició oral. Mentre que la història oficial, escrita sempre en masculí, ha sigut difosa sobre el paper generació rere generació, tot el que estava vinculat a la vida quotidiana ha quedat relegat a un segon pla. No obstant això, aquesta quotidianitat obviada per l’escriptura històrica ha arribat als nostres dies a través de la memòria oral, que, molt sovint, s’entrecreua amb la memòria de gènere i que té les dones com les seues principals transmissores, ja que, històricament, les dones veien molt més limitades les seues possibilitats de rebre una educació formal i, per tant, escrita.
Composition Aubette
Rols de gènere
Gènere i espai
Des d’un punt de vista feminista, la trajectòria de Sophie Taeuber-Arp interessa per diverses raons que fan d’aquesta un paradigma del que va ser la modernitat en el seu vessant plàstic i, sobretot, del paper que van tindre les dones en aquella modernitat que fins fa a penes unes dècades es narrava quasi exclusivament en gènere masculí. D’una banda, l’obra de Taeuber-Arp plasma potser millor que cap altra l’afany de l’avantguarda per integrar l’art en la vida i, d’altra banda, subverteix molts dels clixés arrelats al relat canònic de la Història de l’Art amb la seua incursió en dos àmbits altament masculinitzats: l’arquitectura i l’abstracció geomètrica.
Femme au miroir II
Gènere i cos
Estereotips de gènere: geni / musa
Estereotips de gènere: subjecte / objecte
Las línies de ferro forjat i solat de Femme au miroir II (Dona davant l’espill) ens mostren el cos nu d’una dona en un moment d’intimitat, mentre es pentina davant d’un espill. La toilette va ser, juntament amb d’altres com els bordells, un dels llocs propis de la modernitat que van quedar vetats per a les dones, en els quals el nu femení era el protagonista, ja que, al cap i a la fi, a través dels cossos de dona s’estava representant la sexualitat masculina. Aquestes representacions s’inscriuen en el context d’una modernitat patriarcal en la qual els espais quedaven limitats en funció del gènere. Les dones difícilment podien ser considerades artistes modernes si no tenien accés als espais i les representacions que marcaven eixa modernitat.
Maternité
Rols de gènere
Gènere i historia
Maternitat / paternitat
La Maternité que representa Julio González en aquest dibuix preparatori per a la seua coneguda La Montserrat reprodueix el prototip de llauradora catalana, una pagesa que destaca per la seua monumentalitat i força expressiva. Encara que el prototip de feminitat que ha imperat en les societats històriques occidentals s’associa a característiques com la tendresa o la delicadesa, en temps de guerra s’assumia que les dones podien adquirir comportaments i actituds associades a la masculinitat. A més, des d’una perspectiva de gènere, La Montserrat planteja diverses problemàtiques que entronquen amb qüestions de plena actualitat per a la teoria feminista com és la maternitat.
Cartell de Valentina Kulagina
Rols de gènere
Gènere i classe social
Gènere i història
El cartell de Valentina Kulagina manifesta el paper fonamental que les dones van tindre en l’avantguarda soviètica i en la fusió de l’art amb la vida promulgada per dita avantguarda. Rabotnitsi-udarnitsi, krepite udarniye brigady, ovladevayte tejnikoi, uvelichivayte kadry proletarskij, mostra una sèrie de figures de dones extretes de fotografies. Algunes exerceixen com a científiques en un laboratori i d’altres, diferenciades amb el mocador roig –atribut de les dones revolucionàries– pintat manualment sobre els seus caps, són treballadores d’una fàbrica. El treball de totes aquestes és rellevant i essencial per a la nova societat que es pretén construir.
Fun house
Gènere i cos
Gènere i sexualitat
Estereotips de gènere: subjecte /objecte
La Fun House és una obra clau de l’art pop per la incorporació primerenca de tota una sèrie d’imatges provinents del cinema de Hollywood, de la ciència-ficció i de la publicitat que es convertirien en icones. De totes aquestes imatges, Marilyn encarnava un dels ideals femenins de l’època, el de la xica pin-up. El pop, bevent de la cultura visual, va plasmar un prototip de dona altament sexualitzada, exuberant i que encarnava un ideal de bellesa. Encara que la majoria dels artistes que han conformat el cànon de l’art pop han sigut tradicionalment homes, en les últimes dècades s’està posant en valor el treball de nombroses dones que, des de llocs del món molt diversos, van utilitzar el llenguatge del pop en clau feminista. Algunes d’aquestes dones, com Martha Rosler, Ana Peters, Isabel Oliver o Ángela García Codoñer, formen part de la col·lecció de l’IVAM.
Model for tunnels
Sistemes de gènere
Gènere i cos
Gènere i sexualitat
La trajectòria de Bruce Nauman resulta interessant no només per la multiplicitat de mitjans que va utilitzar, sinó també per la diversitat de lectures que dels seus diferents processos de treball es poden extraure. Nauman abordaria conflictes racials, sexuals i de gènere, però també reprendria la serialitat i la repetició pròpies del minimalisme per a experimentar-les des del seu propi cos i materials com els neons en obres que, a vegades, contenien connotacions sexuals explícites. Nauman traslladava així la poca personalitat minimalista al territori privat o personal. Model for tunnels, en concret, s’integra en els processos de renovació de l’escultura (disciplina altament masculinitzada), en els quals van participar dones com Susana Solano i Ángeles Marco, ambdues presents en la col·lecció de l’IVAM.
Mujeres libres
Rols de gènere
Identitat de gènere
Gènere i espai
Mujeres libres va ser produïda per a la mostra Carmela García. Imatges de(l) poder- cartografia de l’invisible (2017). Una de les línies fonamentals que plantejava el projecte era la construcció de genealogies, és a dir, la recuperació de dones del passat posades en connexió amb les dones del present. Amb aquesta eina, s’obri la porta a la vertebració d’un futur diferent, un futur que no pot mancar de referents femenins que ens permeten construir una identitat sòlida i ser conscients que també les dones han de formar part del discurs públic. La segona clau interpretativa de l’obra de Carmela García és la sororitat: enfront de l’estereotip patriarcal segons el qual les dones competeixen entre si, l’artista recalca la necessitat de treballar des del col·lectiu, des del diàleg i l’horitzontalitat. Finalment, la peça remarca l’ocupació de l’espai públic per part de les dones, històricament segregades a l’àmbit privat.
Untitled, Film Still n. 15
Rols de gènere
Identitat de gènere
Estereotips de gènere: subjecte / objecte
L’obra forma part de la sèrie Untitled Film Stills (Fotogrames de pel·lícula sense títol), realitzada entre 1977 i 1980 i conformada per huitanta-quatre fotografies en blanc i negre en les quals la mateixa Cindy Sherman es caracteritza com a personatges ficticis del cinema clàssic de Hollywood i de l’europeu, que remeten a múltiples estereotipus de feminitat vigents. A més, Sherman esdevé subjecte i objecte de la seua pròpia creació, subvertint així el rol passiu que la tradició artística ha atribuït a les dones. En definitiva, Cindy Sherman posa sobre la taula, en el context de la segona onada feminista, el que la filòsofa Judith Butler denomina “performativitat del gènere”. La creació del “jo” i de la identitat de gènere és una construcció cultural i, per tant, és inestable.
Carrying
Gènere i cos
Gènere i espai
Gènere i sexualitat
Pepe Espaliú va crear diverses peces que va denominar Carrying, estructures que al·ludeixen al seu torn a taüts i a carrosses o palanquins (cadires que servien per a transportar els nobles). Els Carrying remeten a la mort i a l’aïllament o la marginació social a la qual es veien abocades les persones malaltes de sida; però també a la idea de transport, de cura, d’acompanyament en aquell dur tram vital, una protecció que Espaliú reclamava per part de la societat. Espaliú va jugar amb l’ambigüitat del terme carrying, que significa transportar, però que era confós pels hispans que vivien a Nova York amb caring, que indica cura i afecte cap a una persona. La peça d’Espaliú té una gran càrrega dramàtica i funciona com a metàfora de la situació experimentada pels malalts de sida en aquells anys en què la televisió i la premsa bombardejaven amb notícies sobre la pandèmia.