Peces del Museu Fallero de València
Iaia i Neta (1934)
Gènere i Indumentària.
Estereotips de Gènere.
Família i Parentiu
La peça fa patent el temor dels homes de l’època davant l’emancipació social i laboral que la dona començava a adquirir gràcies al clima permissiu i tolerant de la Segona República, i a la influència del cinema nord-americà, que divulgava mites, estereotips i models de comportament que havien contribuït a degradar la tradició i a invertir els rols sexuals. El grup expressa uns estereotips de gènere molt propis de certa cosmovisió fallera expressada en la crítica recurrent de la modernitat en totes les seues manifestacions, especialment pel que feia a l’adopció de nou rols de gènere i el progressiu assoliment de noves quotes de visibilitat, empoderament i progrés de les dones en una societat encara molt patriarcal. En este sentit, la referència a la família tradicional reforça el discurs de la perpetuació del paper subsidiari de la dóna en una societat en transformació.
Cacauera Estraperlista (1943)
Gènere i Indumentària.
Estereotips de Gènere.
Gènere i classe social
La peça planteja el vincle entre dona pobre (gènere i classe social) amb delinqüència i alhora amb una situació de fragilitat social (fam, restriccions de tota mena, racionament, mercat negre), que dona fe de la feblesa i duresa de condicions socials de no poques dones que havien de buscar formes de subsistència al marge de la legalitat. La dona té un ofici de carrer amb condicions d’intempèrie, arrossega els problemes propis de l’edat i l’inseguretat, al temps que estimonia la vida laboral incerta i quasi marginal de moltes dones en la postguerra, obligades per les circumstàncies de pobresa a adoptar treballs precaris. La cacauera representa la confluència d’una triple subalternitat, la de la dona respecte a l’home, la d’una persona pobra amb un treball inestable i humil, i la de situar-se com a eventual delinqüent front al món de la llei en un context del repressiu estat franquista.
Matrimoni Prehistòric (1957)
Rols de Gènere.
Gènere i Cos.
Estereotips de Gènere.
L’escena, de crítica bàsicament cultural, reflectix a més un antifeminisme accentuat, en el sentit d’oposició a la progressiva igualació de la dona i l’home, sobretot quan esta igualació donava pasos endavant, com va succeir en els anys trenta. De fet, el grup mostra com se suposava que havien sigut sempre les coses, enfront de les perilloses novetats del present, que qüestionaven la dominació patriarcal. La fórmula que esta escena mostrava, i que el grup imdultat reflecteix, és la de posar a través de l’humor en el mateix nivell la històrica i recurrent violència masculina sobre la dona i el fet que la dona obligue a casar-se a l’home amb ella. En la majoria de falles que històricament havien parlat del matrimoni la dona sol aparéixer com a màxim responsable negatiu, ja que prepara el matrimoni com un parany per a l’home, d’on este ja no pot fugir.