Mosaic de la Medusa

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història / Al·legoria

La gorgona Medusa serveix com a model de la dona en el món grec. Aquest ésser femení d’aparença terrible representa lo caòtic, l’obscur, lo maligne però també l’astúcia i la capacitat per l’engany. Però Medusa és també una representació de lo maternal, de la fertilitat ja que del seu coll tallat naixen el cavall alat Pegaso i el guerrer Crisaor. Es tracta d’una antiga imatge de matriarcat que al convertir-se en part de l’armadura d’Atenea pasa a estar baix el control de lo masculí, ja que Atenea al ser filla de Zeus es una representació del patriarcat. També hi ha que destacar la relació de Medusa amb el món infernal i el més enllà, per la presència de les serps i la seva vinculació femenina amb les forces de la natura. Medusa es una figura demoníaca que infon temor i a la vegada un amulet contra la mort.

Mànec de ganivet amb forma de figura femenina

Gènere i sexualitat

Aquesta peça del segle XIV, trobada al Barri del Carmen, repta a la imaginació amb els interrogants respecte al seu ús i amb els significats que tanca la seva iconografia. Al llarg del segle XIII la història de la jove que representa, La Châtelaine de Vergy, va ser cantada en les corts europees per immortalitzar un amor tràgic, però molt humà en les seues dimensions eròtiques. No obstant això, en l’obra de Margarida de Navarra del segle XVI ja trobem la història transformada: els amants allí protagonitzen un sentiment sublimat fins al més alt platonisme, mentre que el personatge femení antagonista ha adquirit les monstruoses característiques de la femme fatale. Aquests canvis ens motiven a plantejar una relectura col·lectiva amb la participació dels visitants del museu, convidant-los a reprendre la transformació de l’obra i reconstruir-la, qüestionant els rols de gènere i l’ús del llenguatge per a l’expressió de l’fectivitat en els seus múltiples aspectes.

Ménsula amb escena de Filis cavalcant a Aristòia

Gènere i cos

Gènere i sexualitat

El Lai d’Aristote es una faula (narracions divertides i amb freqüència eròtiques, amb el propòsit d’entretindre) atribuida a Henri de Valenciennes, la lliçó moral de la qual celebra el poder absolut d’Eros (amor). Però prompte es va establir una relectura molt diversa: Filis se torna l’esposa d’Alexandre demostrant així la maldat de les dones en general i el desig sexual que condueix cap a la força debilitadora de la dona. Aquest tema es va utilitzar durant la literatura medieval i posterior, donant lloc a múltiples interpretacions: poder malèfic de la dona, poder insuperable del amor carnal, debilitat de l’home sabi, conflicte entre valors religiosos i laics, etc. I desde el segle XIV al XIX, la representació d’aquest tema en art és abundant, comprenent misericòrdies de cors i estatuària arquitectónica, il.luminacions de manuscrits, tapisseries aristocràtiques, orfebrería i utensilis de luxe i sobretot gravats.

.

Vestit de la Moma

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història/ Al·legoria

Gènere i indumentària

Com a contraposició als Momos, símbols del pecat, en la processó del Corpus de València també desfila la Moma, símbol de la virtut, encarregada d’infondre en l’ànim humà la llum divina. Resulta curiós que qui vist les vestidures de la Moma, és un home encara que externament porte un vestit de dona. Aquest fet pot tindre la seva explicació en un doble motiu; el primer es que l’execució de la dansa de la Moma i els Momos respón al patró de dansa guerrera, en la que s’executa una lluita, tradicionalmente duta a terme per homes i, el segon es l’escassa presència de la dona desde època medieval, considerada un ésser pecador per l’església, en les festivitats religioses ja que l’àmbit tradicional d’aquesta es sa casa, en el seu papel d’esposa i mare i no les manifestacions públiques.

.

Raid València-Alacant-València

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història / Al·legoria

Estereotips de gènere: Subjecte/ Objecte

Des de temps immemorials s’han col·locat amb gran freqüència representacions femenines més o menys mítiques i molt sovint nues en la part davantera dels vaixells. Seguint aquesta tradició, l’autor col.loca a una dona com a element central de la composició. No obstant això, es tracta d’una dona diferent associada a la modernitat derivada de l’Exposició Regional Valenciana de 1909 (repetida com Nacional en 1910) i la presenta en un context de festa, alegria, novetat, etc., i, plenament es caracteritza amb trets que l’aproximen inclús al retrat. El cartell demostra l’opció per altra forma de presencia pública i exhibició de la dona valenciana, que haurà de conviure amb les mantilles i el recat tradicionals. Constitueix un pas avant en la construcció de la dona moderna de la societat de consum, que reflecteix l’obra gràfica del ilustrador Rafael de Penagos (1889-1954).

.

Cartell anunciador de la Fira de València

Gran Feria de Valencia, 1934

Gènere i cos

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història / Al·legoria

Estereotips de gènere: Subjecte/ Objecte

L‘al·legoria femenina nasqué durant l’Antiguitat per a personificar les virtuts cíviques, dissenyades per homes. Aquesta herència d’ideals de dones seminues inclou la Pàtria, la Pau, la Justícia… Les monarquies absolutistes van utilitzar els atributs d’Atenea-Minerva, túnica i cuirassa que cobrien bé els pits, per representar les nacionalitats però també les regions. Tan sols la Revolució Francesa va alliberar aquest pit, creant una Llibertat o República amb els trets de les mítiques amazones. Aquesta personificació, Marianne, mostraba el seu enorme pit nutrici també per sugerir la igualtat de tots el homes davant el nou estat. A Espanya, les al.legoríes nacionals i regionals es van destapar tart i amb dificultat. La valenciana simbòlica dels cartells de la Fira va lluir la seva llarga túnica fins 1920, quan Vercher la va desnudar integralmente. Aquesta tendència Decó va tindre el seu auge amb el triomf de les idees republicanes, combinant l’ideari polític amb el culte al saludable cos deportiu. Els seus pits seguien tan perfectes i impersonals, com els de les primeres estàtues de marbre.

Bust de la Segona República Espanyola

Gènere i cos

Gènere i història

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història / Al·legoria

Els atributs de la Llibertat o República es van definir en els primers anys de la Revolució Francesa: el barret frigi, els símbols maçònics, el quitó obert (atribut de les antigues deesses de la natura) que revel.la els seus pits nutricis. La recepció de Marianne a Espanya va fer evol.lucionar els seus atributs. Per exemple, la representació de la Constitució es va mantenir cercana a la d’Hispània, una Atenea-Minerva, acompanyada per el lleó heràldic. Tan sols després de la proclamació de la 1ª República Espanyola es van normalitzar imàgens que combinen el barret frigi i els símbols del progrés amb el pit descobert. L’època que va renovar vertaderament la imatge alegòrica fou la de la 2ª República. Entre els seus models hi hagueren dones amb roba moderna i cara individualitzada, i també atrevits nus integrals. El govern local va promoure varies escultures de la República amb estil Decó, moltes d’elles desaparegudes. El rescatat bust es exemple del drama d’un art de la al.legoria política femenina, la comprensió del qual va quedar enfosquida per les destruccions.

Cartell de guerra

Rols de gènere

Gènere i història

Estereotips de gènere: públic / domèstic

Conservada en el Museu d’Història de València, aquesta obra és un cartell destinat a propaganda i va ser encarregat per la Prefectura de Sanitat de l’exèrcit de terra al cartellista i il·lustrador Rafael de Penagos (1889-1954). L’escena principal del cartell atrau immediatament l’atenció de l’espectador; una infermera dempeus al costat del llit d’un moribund, li dóna la seua pròpia sang. Al fons, i en un pla secundari, una dona alleta a un xiquet. El text que acompanya a aquestes imatges, és clar i directe: “tu que vas donar la vida al xiquet… salva de la mort a l’home”. En aquest cas, l’entrega de la dona cap a la República s’iguala a la de l’home. El combatent ofereix la seua sang en el camp de batalla, mentre que la infermera, en la rereguarda, ofereix la seua per a salvar al soldat, tots dos defensen la mateixa causa però mitjançant diverses accions.

Casaca

Indumentaria i gènere

La peça més important de l’abillament masculí en el segle XVIII era la casaca. D’origen militar, es tractava d’una jaqueta llarga que cobria la figura masculina quasi per complet fins arribar als genolls. De mànega llarga i coll a la caixa, presentava al llarg de tot el front una filera de botons realitzats en metalls preciosos o folrats amb la pròpia tela de la casaca. Als costats es disposaven dues butxaques de tapa, de manera simètrica. La peça s’ajustava al cos en la part superior fins a la cintura, on s’obria en plecs laterals en vol i es dividia en faldons. En els últims anys, estem assistint a una major mostra de peces masculines en exposició, vinculades a un interés per l’estudi de la masculinitat, d’una banda i a l’interés suscitat per la moda masculina, per una altra.

Vestit femení

Indumentaria i gènere

Gènere i classe

El Museu d’Història de València compta entre els seus fons amb una reproducció d’un vestit femení del segle XVIII, obra de la indumentarista María Victoria Liceras. El vestit està realitzat en seda de color roig i estampada amb rams florals. Està compost per gipó i falda. El primer és ajustat, amb escot quadrat que deixa entreveure l’encaix de la camisa i mànegues per davall del colze acabades en punta d’encaix. Com a accessori llueix un fi mocador de color blanc, a joc amb els encaixos del vestit, que cobreix parcialment els muscles i l’escot. Les relacions financeres i comercials que s’establien entre els burgesos eren molt importants, i es basaven en vincles de parentiu i amistat. És per això, que el matrimoni revestia gran importància. Les dones de classes altes eren valuoses perquè gràcies als matrimonis que establien els seus pares per a elles, la família augmentava les seues relacions de poder i incrementava la seua riquesa.

Maquina d’ embolicar cigarretes “Ideales al cuadrado”

Divisió sexual / generitzada del treball

Gènere / classe social

La peça que veiem en la imatge, pertany als fons del Museu d’Història de València; és una màquina Vilaseca creada per la foneria La Maquinista Valenciana. Es tracta d’una màquina per a fer cigarrets, moguda a motor i per tant, molt ràpida. A principis de segle, era capaç d’embolicar entre 30 i 40 cigarrets per minut. Resulta curiós com el tabac, en les seues múltiples versions (cigar, cigarret o picada), element masculí i símbol de distinció econòmic-social, era elaborat majoritàriament per mans femenines. Encara que ja trobem cigarreres a les fàbriques de tabac durant el segle XVIII, serà en el segle següent quan la presència d’aquestes treballadores augmente en encarregar-se de l’elaboració dels cigars i, sobretot dels cigarrets, ja que per a aquesta mena de tasques calia un alt grau de precisió i cura, mentre que la força bruta dels obrers s’emprava per a la producció del tabac en pols.

Motocicleta Vespa

Gènere i classe social

Gènere i espai

L’empresa Piaggio, creada l’any 1884, dedicada a la fabricació de vaixells, ferrocarrils, i durant la Primera Guerra Mundial, avions, va ser la creadora de la motocicleta més famosa de tots els temps: la Vespa. Pensada com un vehicle barat que ajudara a la recuperació econòmica de l’empresa Piaggio, la Vespa va ser dissenyada per l’enginyer aeronaútico Corradino d’Ascanio i el dissenyador Mario d’Este. Per a la creació del model original, es van basar en les xicotetes motos que utilitzava el cos de paracaigudistes. El nom li ho va donar Enrico Piaggio, quan en observar el seu cos davanter i cintura estreta, va exclamar: sembla una vespa! La Vespa com a símbol de llibertat, apareixia al cinema de la mà de famosos protagonistes, en pel·lícules com Vacances a Roma (1953) o la Dolce Vitta (1960), entre altres, que mostraven al xicotet vehicle com a exemple de modernitat, estil i individualisme..

Panell de taulells

Rols de gènere

Gènere i història

Cedit pel Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias González Martí, aquest panell de taulells, fa referència, molt probablement, a un episodi relacionat amb la Primera Guerra Carlina (1833-1840), desenvolupada en terres valencianes. En ell, podem distingir diverses escenes bèl·liques, protagonitzades per carlins i cristinos, és a dir, soldats conservadors i soldats liberals. Les escenes representades en aquest panell ceràmic són una mostra de violència: càrregues amb baioneta, persecucions, ferides d’arma blanca i detencions sagnants. Els protagonistes d’aquest panell són homes, soldats, que mostren la seua valentia. No apareixen dones barallant en la batalla, perquè en les guerres carlines les dones no van anar al capdavant sinó que ajudaven als soldats, curant-los les ferides, portant-los provisions, donant-los informació sobre l’exèrcit enemic o ajudant a fortificar poblacions.