Peces dels Museus y col·leccions de la Universitat de València

Retrat del rector Blasco 

Gènere i Història
Rols de gènere
Educació i gènere

El retrat de Vicente Blasco García (1735-1813) realitzat pel pintor Mariano Salvador Maella (1739-1819) immortalitza al que fóra rector de la Universitat de València entre 1784 i 1813. Va ser artífex del Pla d’Estudis (1787) que va modernitzar els estudis universitaris culminant la renovació científica iniciada pels novators.

Malgrat el modern esperit del rector Blasco, quan observem avui dia el seu retrat situat a la Sala de Juntes del Centre Cultural La Nau envoltat de nombroses pintures de d’altres rectors crida l’atenció l’absència de dones entre els il·lustres ancestres de la institució retratats. Les dones no estan representades allí, doncs els càrrecs acadèmics, igual que els estudis universitaris, van ser espais exclusivament masculins durant segles. A la fi del segle XIX es va anar incorporant la dona als estudis superiors i ja en el segle XX a la docència. Però no serà fins a ben avançat aquest segle quan comencen a ocupar càrrecs acadèmics. En 2018 es va triar com a rectora a la primera dona després de més de cinc segles d’història.

Aparell de difracció de Raigs X

Rols de gènere
Gènere i espai
Gènere i història

Aquest aparell Philips per a la difracció de Raigs X ha sigut utilitzat per a l’anàlisi d’una àmplia gamma de materials, la seua aplicació és fonamental per a la identificació qualitativa de la composició mineralògica d’una mostra cristal·lina. Una tècnica de laboratori que revela la informació estructural i la composició química dels materials. Mitjançant la utilització d’un instrument d’aquest tipus es va aconseguir identificar l’estructura de l’ADN, gràcies a la qual cosa els investigadors involucrats van ser premiats amb dos premis Nobel. Anys després, es va conèixer el paper rellevant que va tenir una dona científica, Rosalind Franklin, l’aportació de la qual va ser imprescindible per al descobriment i a qui se li ha negat el merescut reconeixement. Un clar exemple més del famós “Efecte Matilda” que han patit nombroses científiques al llarg de la història.

Holotip Aphanius bicorbensis Gaudant 2010

Rols de gènere
Gènere i espai
Gènere i història

Es tracta de l’Holotip d’Aphanius bicorbensis Gaudant 2010, una espècie de peix que va viure fa deu milions d’anys. És un peix de la família dels cipronodòntids, també dits “carpes amb dents”. Va ser trobat en 2010 en l’aflorament del Paleolago salí de Bicorb  (València). Va viure en l’edat del Miocè superior. Aquest depredador dels aiguamolls podria estar emparentat amb els avantpassats de l’actual “Fartet de l’Albufera”. Pertany a la Col·lecció Científica conservat en el Museu de la Universitat de València d’Història Natural. La ciència que estudia els fòssils és la Paleontologia i sempre ha sigut considerada una professió d’homes, ja que el treball de camp, les excavacions, fins i tot els debats científics, no eren tasques de dones. No obstant això, ja a principis del segle XIX una dona, Mary Anning, va ser la primera paleontòloga reconeguda com a tal. Rebutjada en el seu temps (i poc considerada encara) per ser dona, per ser pobra i per intrusisme en una professió d’homes.