Peces del Museu d’Història de València (MhV)

Mosaic de la Medusa

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història / Alegoria

La gorgona Medusa serveix com a model de la dona en el món grec. Aquest ésser femení d’aparença terrible representa lo caòtic, l’obscur, lo maligne però també l’astúcia i la capacitat per l’engany. Però Medusa és també una representació de lo maternal, de la fertilitat ja que del seu coll tallat naixen el cavall alat Pegaso i el guerrer Crisaor. Es tracta d’una antiga imatge de matriarcat que al convertir-se en part de l’armadura d’Atenea pasa a estar baix el control de lo masculí, ja que Atenea al ser filla de Zeus es una representació del patriarcat. També hi ha que destacar la relació de Medusa amb el món infernal i el més enllà, per la presència de les serps i la seva vinculació femenina amb les forces de la natura. Medusa es una figura demoníaca que infon temor i a la vegada un amulet contra la mort.

Mànec de ganivet amb forma de figura femenina

Gènere i sexualitat

Aquesta peça del segle XIV, trobada al Barri del Carmen, repta a la imaginació amb els interrogants respecte al seu ús i amb els significats que tanca la seva iconografia. Al llarg del segle XIII la història de la jove que representa, La Châtelaine de Vergy, va ser cantada en les corts europees per immortalitzar un amor tràgic, però molt humà en les seues dimensions eròtiques. No obstant això, en l’obra de Margarida de Navarra del segle XVI ja trobem la història transformada: els amants allí protagonitzen un sentiment sublimat fins al més alt platonisme, mentre que el personatge femení antagonista ha adquirit les monstruoses característiques de la femme fatale. Aquests canvis ens motiven a plantejar una relectura col·lectiva amb la participació dels visitants del museu, convidant-los a reprendre la transformació de l’obra i reconstruir-la, qüestionant els rols de gènere i l’ús del llenguatge per a l’expressió de l’fectivitat en els seus múltiples aspectes.

Ménsula amb escena de Filis cavalcant a Aristòia

Gènere i cos

Gènere i sexualitat

El Lai d’Aristote es una faula (narracions divertides i amb freqüència eròtiques, amb el propòsit d’entretindre) atribuida a Henri de Valenciennes, la lliçó moral de la qual celebra el poder absolut d’Eros (amor). Però prompte es va establir una relectura molt diversa: Filis se torna l’esposa d’Alexandre demostrant així la maldat de les dones en general i el desig sexual que condueix cap a la força debilitadora de la dona. Aquest tema es va utilitzar durant la literatura medieval i posterior, donant lloc a múltiples interpretacions: poder malèfic de la dona, poder insuperable del amor carnal, debilitat de l’home sabi, conflicte entre valors religiosos i laics, etc. I desde el segle XIV al XIX, la representació d’aquest tema en art és abundant, comprenent misericòrdies de cors i estatuària arquitectónica, il.luminacions de manuscrits, tapisseries aristocràtiques, orfebrería i utensilis de luxe i sobretot gravats.

.

Vestit de la Moma

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història/ Al·legoria

Gènere i indumentària

Com a contraposició als Momos, símbols del pecat, en la processó del Corpus de València també desfila la Moma, símbol de la virtut, encarregada d’infondre en l’ànim humà la llum divina. Resulta curiós que qui vist les vestidures de la Moma, és un home encara que externament porte un vestit de dona. Aquest fet pot tindre la seva explicació en un doble motiu; el primer es que l’execució de la dansa de la Moma i els Momos respón al patró de dansa guerrera, en la que s’executa una lluita, tradicionalmente duta a terme per homes i, el segon es l’escassa presència de la dona desde època medieval, considerada un ésser pecador per l’església, en les festivitats religioses ja que l’àmbit tradicional d’aquesta es sa casa, en el seu papel d’esposa i mare i no les manifestacions públiques.

.

Raid València-Alacant-València

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història / Al·legoria

Estereotips de gènere: Subjecte/ Objecte

Des de temps immemorials s’han col·locat amb gran freqüència representacions femenines més o menys mítiques i molt sovint nues en la part davantera dels vaixells. Seguint aquesta tradició, l’autor col.loca a una dona com a element central de la composició. No obstant això, es tracta d’una dona diferent associada a la modernitat derivada de l’Exposició Regional Valenciana de 1909 (repetida com Nacional en 1910) i la presenta en un context de festa, alegria, novetat, etc., i, plenament es caracteritza amb trets que l’aproximen inclús al retrat. El cartell demostra l’opció per altra forma de presencia pública i exhibició de la dona valenciana, que haurà de conviure amb les mantilles i el recat tradicionals. Constitueix un pas avant en la construcció de la dona moderna de la societat de consum, que reflecteix l’obra gràfica del ilustrador Rafael de Penagos (1889-1954).

.

Cartell anunciador de la Fira de València

Gran Feria de Valencia, 1934

Gènere i cos

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història / A·legoria

Estereotips de gènere: Subjecte/ Objecte

L‘al·legoria femenina nasqué durant l’Antiguitat per a personificar les virtuts cíviques, dissenyades per homes. Aquesta herència d’ideals de dones seminues inclou la Pàtria, la Pau, la Justícia… Les monarquies absolutistes van utilitzar els atributs d’Atenea-Minerva, túnica i cuirassa que cobrien bé els pits, per representar les nacionalitats però també les regions. Tan sols la Revolució Francesa va alliberar aquest pit, creant una Llibertat o República amb els trets de les mítiques amazones. Aquesta personificació, Marianne, mostraba el seu enorme pit nutrici també per sugerir la igualtat de tots el homes davant el nou estat. A Espanya, les al.legoríes nacionals i regionals es van destapar tart i amb dificultat. La valenciana simbòlica dels cartells de la Fira va lluir la seva llarga túnica fins 1920, quan Vercher la va desnudar integralmente. Aquesta tendència Decó va tindre el seu auge amb el triomf de les idees republicanes, combinant l’ideari polític amb el culte al saludable cos deportiu. Els seus pits seguien tan perfectes i impersonals, com els de les primeres estàtues de marbre.

 

Bust de la Segona República Espanyola

Gènere i cos

Gènere i història

Estereotips de gènere: Subjecte de la Història / A·legoria

Els atributs de la Llibertat o República es van definir en els primers anys de la Revolució Francesa: el barret frigi, els símbols maçònics, el quitó obert (atribut de les antigues deesses de la natura) que revel.la els seus pits nutricis. La recepció de Marianne a Espanya va fer evol.lucionar els seus atributs. Per exemple, la representació de la Constitució es va mantenir cercana a la d’Hispània, una Atenea-Minerva, acompanyada per el lleó heràldic. Tan sols després de la proclamació de la 1ª República Espanyola es van normalitzar imàgens que combinen el barret frigi i els símbols del progrés amb el pit descobert. L’època que va renovar vertaderament la imatge alegòrica fou la de la 2ª República. Entre els seus models hi hagueren dones amb roba moderna i cara individualitzada, i també atrevits nus integrals. El govern local va promoure varies escultures de la República amb estil Decó, moltes d’elles desaparegudes. El rescatat bust es exemple del drama d’un art de la al.legoria política femenina, la comprensió del qual va quedar enfosquida per les destruccions.