Carta de dot de Carmen Mora Mas i capital de Pascual Vilarroya Andreu

Gènere i cicle vital: matrimoni
Gènere i propietat

En la cultura tradicional, el matrimoni estava subordinat als interessos familiars. Es procurava arreglar l’enllaç entre famílies de la mateixa classe social o veïnat. La dona passava de la tutela del pare a la de l’home. L’era  el que aportava la dona al casament, eixia generalment dels béns de guanys dels pares, el seu valor suposava per a ella la diferència entre un “bon” i un “mal” casament. Encara que l’home quedava com a administrador i gestor d’aquests béns, aquests pertanyien a l’esposa, podent-los recuperar en cas de dissolució del matrimoni o viduïtat. La normativa legal i l’aplicació de la mateixa és un clar reflex d’una societat patriarcal on el paper de la dona queda relegat a un plànol secundari. El desenvolupament de la propietat privada al costat del desenvolupament del dret hereditari matern ha suposat al llarg de la història la consagració de l’home com a figura de cap de família i la subordinació de la dona a ell. D’aquesta manera, l’home queda emmarcat en el rol de propietari i gestor dels béns, tenint la responsabilitat dels mateixos; mentre que la dona queda relegada a un rol que no li permet accedir a quasi cap bé, la qual cosa li impedeix ser autònoma i li encamina cap a una vida de dependència.