Màquina de cosir sabates

Divisió sexual del treball

A Torrent, a mitjan segle vint es va desenvolupar una indústria sabatera que emprava dones a domicili. Les peces de pell que compondrien les sabates eren encunyades en la fàbrica per operaris masculins i distribuïdes entre les “aparaores”, dones que treballaven en la seua casa o en la d’una altra cosint les peces en màquines com aquestes. Era un treball a preu fet, cobraven per peça realitzada. Generalment les joves aprenien a casa d’una dona experta que les emprava durant un temps. Una vegada formades, aconseguien la seua pròpia màquina, ben pagant a terminis o adquirint-la de segona mà, i s’emancipaven. Aquest treball realitzat en la llar no estava legalment reconegut i, com altres realitzats per dones, tenia la consideració de “ajuda” a l’economia familiar. Treballar a domicili permetia a les dones ocupar-se de les tasques considerades  com a pròpies del seu gènere (manteniment de la llar, criança dels fills…).