Navalla d’afeitar amb caixa

Gènere i ciclo vital: Matrimoni

Familia i parentiu

Rols de gènere

Fins ben entrat el segle XX, la navalla era un objecte d’higiene personal que servia, entre altres coses, per acudir ben afaitats als balls que tenien lloc en la plaça del poble. En aqueixos balls trobàvem una infinitat de parelles ballant però també un bon nombre de solters, els “incasables” del poble, que tradicionalment havien sigut els “segundones”, ja que les famílies preferien casar a les seues filles amb els primogènits, que eren els hereters de les terres dels seus pares. No obstant açò, l’èxode rural al llarg del segle XX va revertir aquesta situació: els fills menors partien a ciutats properes a cercar treball, per la qual cosa les dones van començar a preferir casar-se amb ells, que els podien oferir millor qualitat de vida en la ciutat. Conseqüentment, el primogènit, lligat a les seues terres, va deixar de ser cobejat per la societat i, amb açò, el gruix d’aqueix grup de “incasables”, els solters, va passar a estar conformat per primogènits, a diferència del que ocorria en dècades anteriors. Tot açò va comportar la ruptura, des de 1914 i especialment a partir dels anys cinquanta, d’un model matrimonial que portava segles funcionant en el món occidental.