Peces del Museo de Cerámica de Manises

Taulell del trobador i la seua dama 

Gènere i sexualitat

Gènere i classe social

Gènere i indumentària

La representació d’una escena trobadoresca en un taulell de Manises demostra la influència al nostre territori d’aquesta poesia originària d’Occitània i amb ella els seus temes i les seues concepcions del món i de les relacions humanes, una de les quals va ser la del denominat amor cortés. Així, a l’igual que autors valencians como Ausias March o Jordi de Sant Jordi el van tractar a la seua literatura, un objecte coetani és capaç de transmetre sense paraules les qüestions de gènere associades a aquest tema: el domini i la submissió, el desig i l’autocontrol, l’adulteri i la fidelitat, la sensualitat i la sexualitat…

Rodeta”

Divisió sexual del treball

Gènere i espai

La “Rodeta” és una ferramenta de treball fabricada per a ser usada en l’obrador d’una fàbrica, o taller ceràmic, durant el procés de decoració dels objectes ceràmics. És un utensili necessari per a fraccionar la decoració  de la peça al llarg de tota la seua superfície, mitjançant traços prims o grossos entre els quals serà elaborada una decoració parella, o diferenciada, a la resta d’elements decoratius  emmarcats entre elles. L’aplicació d’aquests traços també servirà com a tancament de la totalitat del decorat, tant per a donar per acabada l’ornamentació en la vora de la boca de la peça, com per a tancar la base.

Anafe o fogó portàtil

Divisió sexual del treball

Estereotips de gènero: públic/domèstic

Gènero i espaci

Els anafres són utensilis d’ús culinari emprats per a elaboracions a foc lent i per a l’escalfament d’aliments. Es tracta, per tant, d’objectes relacionats amb la vida domèstica andalusina que, mitjançant una anàlisi en clau social, són capaços de reflectir l’estructura familiar del món islàmic i el paper de les dones dins d’aquesta. La dona, com a gènere al qual li correspon l’àmbit privat i el deure d’atendre la família, obligacions entre les quals estaria la preparació dels menjars, seria la persona que faria servir els anafres. Aquesta situació es mantindria també durant el període cristià fins pràcticament l’època actual, doncs tant la utilització dels anafres com el rol domèstic i la dedicació de les dones a la família s’ha mantingut fins aproximadament la segona meitat del segle XX.

Ampolla 

Identitat de gènere

Gènere i cos

Gènero i història

L’ampolla respon a l’estil modernista, també conegut com Art Nouveau, que va sorgir com a reacció als models classicistes i a la societat industrialitzada. El Art Nouveau és fonamentalment decoratiu i un dels motius decoratius que va utilitzar va ser el rostre i el cos femení. La dona de l’Art Nouveau beu de la femme fatale del simbolisme, una dona contradictòria, fràgil i exòtica, intensa i sensual, que era representada normalment en postures impossibles que remarcaven les seves corbes i la sinuositat dels seus cabells i el seu cos. Es tractava de dones immorals però desitjades, que arrossegaven als homes davant el seu immens poder de seducció. Es tractava d’una nova Eva que, com la de l’Antic Testament, era culpable de la perdició dels homes. Encara que en l’actualitat, gràcies als nombrosos estudis que han posat en dubte la femme fatale, som molt més conscients de la misogínia que impregna aquestes representacions, encara les trobem habitualment en la publicitat, el cinema o la televisió.

.

 

Panell publicitari Rhum Negrita 

Gènere i etnicitat

Gènere i classe social

La publicitat acostuma a utilitzar estereotips, o el que és el mateix imatges simplificades del que ha de ser certa categoria de persones, amb la finalitat que el seu missatge arribe directament al futur/a comprador/a. Els estereotips van acompanyats, molt habitualment, de prejudicis, que són també transferits a partir de la publicitat i assimilats per l’imaginari col·lectiu amb total normalitat. Un dels elements que impliquen discriminació racial són la utilització del diminutiu “negrita” per fer al·lusió a una dona negra, recalcant la infantilizació i la submissió de les dones i de les cultures africanes pel que fa a l’home blanc occidental. També podem recalcar la utilització d’una dona d’origen africà per recalcar el caràcter exòtic de la beguda alcohòlica que es publicita i, finalment, la representació d’aquesta dona negra com una persona de classe social baixa, ja que la indumentària i l’acció de la protagonista del cartell ens remeten a una treballadora que serveix a una altra persona o, en aquest cas, a tots els homes occidentals que compren el producte. El cartell publicitari de Rhum Negrita va ser realitzat en la dècada de 1930, per la qual cosa podríem considerar que la estereotipació que reprodueix és cosa del passat, però la realitat és que la marca continua al mercat en l’actualitat amb el mateix nom i la seva imatge continua vinculada a la d’una dona africana.