Peces del Museu de Belles Arts de València

Retaule de sant Martín, santa Úrsula i sant Antón

Estereotips de gènere

En la València medieval era habitual que les famílies de posició social i econòmica esplaiada tingueren capelles funeràries per a les quals encarregaven retaules i altres objectes artístics, no solament per a honrar i dur a terme cerimònies en record dels seus avantpassats, si no perquè els seus descendents adquiriren rang nobiliari. Els retaules es dedicaven al titular de la capella que solia ser el patró de qui l’encarregava, per ser el de la seua onomàstica (dia del seu sant), en aquest cas dedicat a sant Martín i santa Úrsula, qui segons la llegenda va patir martiri acompanyada per onze mil verges. L’auge de les llegendes sobre les màrtirs verges indica quins eren els ideals femenins del moment.

 

Magdalena penitent

Estereotips de gènere

La pintura religiosa desenvolupada durant el segle XVII va a ser el vehicle per a promoure en els fidels la pietat i el penediment. El to naturalista i els models presos de la realitat van a aproximar als personatges sagrats amb els quals els fidels poden veure’s identificats. Un dels temes que més es va a representar és el de María Magdalena penitent, perquè encarna la possibilitat de la redempció per mitjà del penediment. Aquesta imatge de la santa com pecadora penedida és una elaboració que sorgeix de la unió de diferents personatges i que servirà com a model per a aquells mortals que, pecant una vegada i una altra, podien albergar l’esperança de la salvació mitjançant el penediment.

.

Aquil·les i les filles de Licomedes 

Indumentària i gènere

Es representa en aquesta obra un dels casos més coneguts en els quals una persona d’un gènere, es vestix i actua amb el rol i atributs corresponents al gènere oposat, el d’Aquil·les, qui vestit de dona és ocultat per la seua mare per a no participar en la Guerra de Troia.  El fet d’adoptar una imatge per mitjà de vestimentes que s’identifiquen socialment amb el gènere oposat no afecta a la identitat ni a l’orientació sexual de qui les porta. Aquil·les es presenta com un home, un guerrer, encara que en aquest cas es vas veure i comporta com una dona, la qual cosa li assegura no participar en una activitat considerada exclusiva del gènere masculí com la guerra.

Els alabarders José Díaz i Francisco Torán 

Identitat de gènere

Gènere i sexualitat

No és habitual comptar amb un retrat doble de dos personatges masculins, com aquest dels alabarderos José Díaz i Francisco Torán. El fet que apareguen retratats junts probablement es dega al fet que eren els dos únics valencians que formaven part del Real Cuerpo de Alabarderos la nit que es va produir l’intent de segrest de la Reina Isabel II xiqueta. La Diputació Provincial de València va encarregar aquest retrat per a commemorar la seua valerosa intervenció. Figuren retratats a la manera burgesa, un assegut i un altre dempeus, estrenyent-se les mans, probablement per a simbolitzar l’amistat i lleialtat que els uniria. Un gest d’intimitat allunyat del rígid protocol castrense que en algun moment ha pogut resultar ambigu. Afortunadament hui en dia virilitat i valentia no tenen per què anar de la mà.

 

Retrat de don Francisco Ignacio Montserrat i la seua dona donya Dolores Caldés

Indumentària i gènere

Gènere i classe social

El retrat en el segle XIX adquireix un ampli desenvolupament convertint-se en una font important d’informació sobre la societat de l’època. La personalitat dels retratats es reflecteix en els seus rostres, la seua forma de posar, la indumentària que utilitzen, fins i tot les joies que porten ens indiquen què paper representava cadascun dels retratats.El matrimoni Montserrat apareix retratat en dos moments diferents de la seua vida, com una jove parella en un retrat amb una certa intimitat familiar, i en dos retrats majestuosos en els que, mentre Francisco va vestit en uniforme amb condecoracions que ens remeten a les seues gestes militars, Dolores porta un vestit de societat, símbol de l’estatus i posició econòmica aconseguida pel marit.