Retaule de sant Martín, santa Úrsula i sant Antón

Estereotips de gènere

En la València medieval era habitual que les famílies de posició social i econòmica esplaiada tingueren capelles funeràries per a les quals encarregaven retaules i altres objectes artístics, no solament per a honrar i dur a terme cerimònies en record dels seus avantpassats, si no perquè els seus descendents adquiriren rang nobiliari. Els retaules es dedicaven al titular de la capella que solia ser el patró de qui l’encarregava, per ser el de la seua onomàstica (dia del seu sant), en aquest cas dedicat a sant Martín i santa Úrsula, qui segons la llegenda va patir martiri acompanyada per onze mil verges. L’auge de les llegendes sobre les màrtirs verges indica quins eren els ideals femenins del moment.

Magdalena penitent

Estereotips de gènere

La pintura religiosa desenvolupada durant el segle XVII va a ser el vehicle per a promoure en els fidels la pietat i el penediment. El to naturalista i els models presos de la realitat van a aproximar als personatges sagrats amb els quals els fidels poden veure’s identificats. Un dels temes que més es va a representar és el de María Magdalena penitent, perquè encarna la possibilitat de la redempció per mitjà del penediment. Aquesta imatge de la santa com pecadora penedida és una elaboració que sorgeix de la unió de diferents personatges i que servirà com a model per a aquells mortals que, pecant una vegada i una altra, podien albergar l’esperança de la salvació mitjançant el penediment.

.

Aquil·les i les filles de Licomedes 

Indumentària i gènere

Es representa en aquesta obra un dels casos més coneguts en els quals una persona d’un gènere, es vestix i actua amb el rol i atributs corresponents al gènere oposat, el d’Aquil·les, qui vestit de dona és ocultat per la seua mare per a no participar en la Guerra de Troia.  El fet d’adoptar una imatge per mitjà de vestimentes que s’identifiquen socialment amb el gènere oposat no afecta a la identitat ni a l’orientació sexual de qui les porta. Aquil·les es presenta com un home, un guerrer, encara que en aquest cas es vas veure i comporta com una dona, la qual cosa li assegura no participar en una activitat considerada exclusiva del gènere masculí com la guerra.

Els alabarders José Díaz i Francisco Torán 

Identitat de gènere

Gènere i sexualitat

No és habitual comptar amb un retrat doble de dos personatges masculins, com aquest dels alabarderos José Díaz i Francisco Torán. El fet que apareguen retratats junts probablement es dega al fet que eren els dos únics valencians que formaven part del Real Cuerpo de Alabarderos la nit que es va produir l’intent de segrest de la Reina Isabel II xiqueta. La Diputació Provincial de València va encarregar aquest retrat per a commemorar la seua valerosa intervenció. Figuren retratats a la manera burgesa, un assegut i un altre dempeus, estrenyent-se les mans, probablement per a simbolitzar l’amistat i lleialtat que els uniria. Un gest d’intimitat allunyat del rígid protocol castrense que en algun moment ha pogut resultar ambigu. Afortunadament hui en dia virilitat i valentia no tenen per què anar de la mà.

Retrat de don Francisco Ignacio Montserrat i la seua dona donya Dolores Caldés

Indumentària i gènere

Gènere i classe social

El retrat en el segle XIX adquireix un ampli desenvolupament convertint-se en una font important d’informació sobre la societat de l’època. La personalitat dels retratats es reflecteix en els seus rostres, la seua forma de posar, la indumentària que utilitzen, fins i tot les joies que porten ens indiquen què paper representava cadascun dels retratats.El matrimoni Montserrat apareix retratat en dos moments diferents de la seua vida, com una jove parella en un retrat amb una certa intimitat familiar, i en dos retrats majestuosos en els que, mentre Francisco va vestit en uniforme amb condecoracions que ens remeten a les seues gestes militars, Dolores porta un vestit de societat, símbol de l’estatus i posició econòmica aconseguida pel marit.

Mare de Déu amb l’Infant i sant Joan Baptista xiquet

Família i parentiu

Maternitat / paternitat

Obra de xicotet format per a la devoció privada amb la imatge de la Mare de Déu amb Jesús i sant Joan xiquets. Aquest tipus de composicions, que s’han conegut en ocasions com a Sagrades Famílies, malgrat estar representada exclusivament la Mare de Déu, es podien complementar amb santa Ana, mare de la Verge o amb santa Isabel, la seua cosina. El fet de no representar a sant Josep està relacionat amb la intenció d’assenyalar l’origen diví i no terrenal de Jesús. Maria ja embarassada s’uneix a Josep evitant així ser lapidada, pena a la qual podia ser condemnada per no estar casada. Històricament la societat ha castigat amb la humiliació i l’exclusió a les dones que han mantingut relacions extramatrimonials i han sigut mares en solitari mentre que ha sigut bastant més comprensiva amb els homes en la mateixa situació.

Judith i Holofernes

Indumentària i gènere

Estereotips de gènere: Subjecte desitjant -objecte desitjat

La figura de Judit, com la d’altres dones de l’Antic Testament, ha sigut àmpliament representada des del Renaixement. En el llibre que porta el seu nom es narra la història d’aquesta heroïna bíblica, una vídua, bella i piadosa que s’encomana a Déu per a salvar al seu poble del setge al que els té sotmesos Holofernes. Encara que en cap moment de la narració s’especifique que sedueix i enganya al general, les representacions de Judit nua o semidesnua han configurat una imatge de l’heroïna distorsionada en la qual es posa en relleu que les dones utilitzant el seu poder de seducció poden portar a la perdició als homes.

San Sebastià atés per santa Irene

Gènere i història

Gènere i sexualitat

Les obres que tracten de sant Sebastià, general d’arquers de la guàrdia personal de l’emperador Dioclecià, habitualment el representen en el moment que és travessat per una pluja de fletxes. Al contrari del que es creu no va morir en aquell moment en ser recollit i curat per santa Irene, tal com representa Ribera en aquesta obra. Sant Sebastià ha sigut patró d’oficis relacionats amb el treball del ferro i protector contra epidèmies com la pesta. Actualment la seua imatge s’ha convertit en icona de la comunitat LGTBI, pel seu martiri, causat per una confessió de fe, que enllaça amb la manera contemporània de pensar l’homosexualitat, no com un fet immoral sinó com un acte de reafirmació de la identitat, i per l’aparició, a la fi de la dècada dels 80, de la pandèmia de la SIDA que va recuperar la seua vinculació amb les epidèmies que delmaven la població.

Heroïnes

Divisió generitzada del treball

Un grup de Germanes de la Caritat de Sant Vicent de Paúl esperen a pujar al tren que les portarà a missions o a algun hospital de campanya probablement de la Guerra de Cuba. L’atenció a malalts i ferits ha estat associada a les ordres religioses i per extensió a les dones, els qui en l’àmbit domèstic de la llar s’han encarregat al seu torn de les cures a majors i xiquets. I va ser també una dona, Florence Nightingale, qui en el segle XIX, va dur a terme la professionalització de l’ofici. A ella se li deu la fundació de la primera escola laica d’infermeres a Anglaterra per la que se li considera fundadora de la infermeria moderna.

Les filles del pintor en un jardí

Gènere i educació

Gènere i classe social

Les filles del pintor apareixen retratades de forma molt cuidada en un jardí, visten a la moda del moment i per la seua aparença i indumentària entenem que pertanyen a una classe social elevada de la qual s’espera es comporte amb una ‘bona educació’, accessible exclusivament a algunes classes socials. L’obra és de principi del segle XIX, un moment de canvis en què s’acaba d’aprovar la Constitució de 1812. Un dels avanços que introduirà és l’educació universal, uniforme, pública, gratuïta i lliure, que en la seua aplicació pràctica no aconseguirà les dones en diferenciar l’educació (femenina, dirigida al cor, a saber comportar-se) de la instrucció (masculina, dirigida al cervell). El que provocarà a la llarga una diferència de formació i de possibilitats laborals que relegaran a les dones a llocs poc qualificats i, en conseqüència, mal remunerats.

Mare de Déu de Monserrat

Gènere i sexualitat

Gènere i cos

Aquesta peça de la Mare de Déu de Montserrat narra, en xicotetes escenes distribuïdes per la muntanya, la llegenda que va originar la fundació de l’abadia. Una llegenda que comença amb la violació i assassinat d’una jove. Com aquesta, moltes de les obres que trobem en els museus amaguen episodis dramàtics de violència exercida contra les dones. Històries que han sigut endolcides i que han servit de motiu de representació per a obres d’art, en les quals a més, sol figurar una figura femenina nua amb una gran càrrega eròtica.
Hem de ser conscients que gaudir de la bellesa de les obres no ens ha de distraure perquè, en realitat, estem sent testimonis de delictes infames de cap manera justificables.