Palmito tipus Sultà. Varefora 

Gènere i classe social   
Gènere i indumentària   
Gènere i espai

El palmito ha traspassat l’ús social i cortés dels seus orígens en el segle XVI convertint-se en un element d’ús quotidià. No obstant això, va estar íntimament lligat a un llenguatge preestablit. El palmito de dol o de vídua ha canviat el seu ús galant i s’utilitza amb les vestidures de dol, tant en els funerals com en els llargs períodes de dol que es guardaven a Espanya en temps passats, en els quals el dol condicionava la vida, principalment i de forma especial de les dones durant un llarg període de temps. En aquest ambient, la dona es vist per al dol, s’avia per al dol i tots els vestits i els accessoris que utilitza, entre els quals es troba el palmito, s’adaptaran a aquests usos; perdent, en aquest àmbit, l’ús festiu que li és atribuït normalment.

Escena de granja

Gènere i classe social   
Maternitat
Família i parentiu

Els atributs de la maternitat en les representacions femenines podem trobar-los des d’antic com en les anomenades Venus del Paleolític, en les imatges de deesses lactants en gots grecs o en la iconografia bizantina i medieval de la mare de Déu de la Llet. En aquest cas, l’escena de lactància està descrita amb gran realisme, tant per les postures de la dona i del lactant com per la forma de destapar la camisa per a oferir el pit. Els animals que envolten els personatges, a més de correspondre’s amb espècies reals, podrien allotjar un simbolisme relacionat amb l’escena: conills o llebres podrien interpretar-se com a símbols de fertilitat, procreació i fecunditat. A la França del segle XIX, d’on procedeix el palmito, les mares dels estrats socials baixos alletaven els seus fills, mentre que la burgesia i estrats socials alts recorrien a nodrisses i mestresses de cria.

Les dones en la indústria del palmito   

Divisió sexual del treball   
Gènere i indumentària   
Gènere i espai

Tradicionalment, els tallers de palmitos han estat dirigits per homes, denominats mestres palmiters, que realitzaven la gestió econòmica de l’empresa i els processos del barnillatge calat, gravat, pintat del país i la part corresponent al poliment i envernissat final. A les dones els assignaven els treballs més laboriosos, com l’escatat a mà de les varetes. De fet, abans de la mecanització, les dones van constituir el gruix del personal en els antics tallers, encara que també realitzaven treballs relacionats amb la costura, com l’entelat, encaixos, lluentons, brodats, adornat, i finalment el muntatge i remat final del palmito. No obstant això, en l’últim terç del segle XX, l’ofici de mestre palmiter va deixar de ser cosa d’homes, i a partir d’aquest moment van sorgint mestres palmiteres, empresàries que eren alhora propietàries dels seus tallers i artistes en algunes facetes tan importants com la pintura, l’adorn o els encaixos.

Palmito de nóvia   

Rols de gènere I classe social   
Gènere i indumentària

Està acceptat que va ser en l’època de la reialesa victoriana quan el blanc passa a ser el color dels vestits de nóvia i, per tant, el moment en què la dona hauria començat a utilitzar un palmito de tons clars per a les seues noces. No obstant això, no seria així en totes les classes socials. En les més baixes, les joves seguien utilitzant vestits que conformarien l’aixovar de vestir en la seua vida de casades i no serà fins a principis del segle XX quan la dona generalitze el blanc en el seu vestit de nóvia. Un complement que formaria part del cerimonial de les noces serà el palmito, un accessori que es mantindrà com habitual regal de compromís matrimonial des del segle XVIII fins a principis del XX, en el qual, en alguns casos, se solien representar els rostres dels nuvis o bé les inicials dels seus noms. En altres casos formaven part de l’aixovar que la dona aportava al matrimoni.

Palmito amb escena romàntica d’inspiració rococó

Gènere I classe social   
Gènere I indumentària   
Gènere i espai

No és difícil trobar relació en els motius que veiem en aquest palmito amb obres d’artistes consagrats en les quals el galanteig i l’ús del palmito per part de la dama és un tema repetit. El llenguatge del palmito actuarà com una llengua viva que s’expressarà en les festes galants relacionades amb el joc a l’aire lliure, amb el contacte amb la naturalesa, en els quals ja veiem a la dona moderna passejant per una ciutat nova. La ciutat de València, en aquests moments s’està reformant i es promou el passeig i un ambient distès en el qual la dona inicia un joc de seducció en què el palmito estarà molt present. Aquest serà el germen de la revolució que es viurà en breu i que donarà lloc a una nova dona; clau en la seua idea com a icona de la modernitat.

Palmito mil cares. Audiències publiques

Gènere i indumentària   
Gènere i espai   
Divisió sexual del treball   

En l’actualitat solem associar el palmito a la indumentària femenina. Però al llarg de la història, i especialment en les cultures orientals, aquest objecte ha sigut tant d’ús masculí com femení, tal com podem observar en les representacions d’aquesta peça, on tant palmitos plegables (la majoria) com redons són portats pels homes intervinents en les dues escenes, i també per les tres dones representades en l’anvers del país. Xina, amb la dinastia Qing (1644-1912), arriba l’edat d’or de la producció, pintura, gaudi i col·leccionisme dels palmitos plegables, i passen a ser l’objecte favorit d’homes de diferents classes socials, de manera que qualsevol home en posseïa un o dos. De fet, en la cort real i en les famílies riques es podia arribar a col·leccionar  desenes, o fins i tot centenars, de palmitos plegables amb il·lustracions i cal·ligrafies. (Chen Ying, 2009)

.

Blancaneu

Estereotips de gènere

Gènere i cicle vital: adolescència, festeig

Família i parentiu

Palmito plegable amb varetatge (8+2) de plàstic verd calat i país de cotó litografiat amb els personatges de La Blancaneu, conte de fades mundialment conegut. La versió més difosa és la dels germans Grimm i la versió cinematogràfica de La Blancaneu i els set nans (1937) de Walt Disney. Els temes infantils van ser molt freqüents a la fi del segle XIX i durant el segle XX i, a més de la literatura i el cinema, van tindre la seua aplicació en els ventalls mitjançant la pintura d’escenes de contes coneguts i interioritzats en l’imaginari col·lectiu. La Blancaneu dona lloc a nombroses relectures, però en aquesta ocasió ens centrem en els personatges del conte, tant masculins com femenins, els quals es veuen clarament caracteritzat en un llenguatge i un diàleg patriarcal.

El fil roig del destí

Gènere i cicle vital: matrimoni

Estereotips de gènere: raó, sentiment

Palmito plegable amb varetatge (20+2) de fusta de perera amb perfil llis i país de cotó serigrafiat a tres tintes per Kocolamir. El país està decorat amb una representació de la famosa llegenda oriental ‘El fil roig del destí’. Segons una antiga llegenda japonesa, les persones que estan destinades a conèixer-se estan connectades pel fil roig del destí. Aquest fil es podrà tibar i embullar al llarg de la vida, però mai es podrà trencar i romandrà lligat als seus dits malgrat el temps i la distància. Aquest concepte d’amor idealitzat s’ha perpetuat fins als nostres dies en la cultura occidental. Aprenem generació rere generació un ideal d’amor romàntic i passional que porta inscrit mites, creences i un bon nombre d’estereotips que han generat un ideal irracional de l’amor, que de vagades té el perill d’acceptar patrons de conducta violents.

Flor de lotus

Estereotips de gènere: cultura i naturalesa

Estereotips de gènere: subjecte /objecte

Palmito plegable amb varetatge (23+2) de fusta i país de paper decorat amb una flor de lotus. La flor de lotus evoca la veracitat, l’encant, la bellesa i la gràcia femenina. Els ornaments florals han acompanyat les diverses manifestacions artístiques des de l’Antic Egipte i l’art grec fins al Barroc i el Rococó, amb les seues volutes, rocalles, garlandes i sanefes. La flora va ser un recurs recurrent en les decoracions sensuals de l’Art Nouveau i l’Art Déco. L’art del ventall incorporarà la temàtica floral en la pintura del país amb bastant èxit entre el públic femení. El moviment feminista de la dècada de 1970, trencant estereotips patriarcals, va impulsar la simbologia floral utilitzant les formes florals per a alçar la veu i recuperar els seus cossos per al seu propi gaudi, sense sentiment de culpa ni vergonya.

Isis

Estereotips de gènere: públic/domèstic

Estereotips de gènere: subjecte de la història/Al·legoria

Palmito plegable amb varetatge (12+2) de fusta de fruiter lacat en blanc i calat. El país és de cotó pintat amb una representació de la deessa egípcia Isis. El ventall de 1967 està dedicat a la compositora valenciana Matilde Salvador (1918-2007) per la pintora Ángeles Ballester, integrant del Grup dels Set junt amb Vicente Castellano, Juan Genovés, Vicente Gómez, Ricardo Hueso, Llorens Riera i Joaquín Michavila. Isis és una deessa egípcia, germana i esposa d’Osiris. Isis és representada com una dona amb un tron al seu cap. La deessa apareix esmentada per primera vegada en escrits que daten de 2.300 a. C. en la V dinastia de l’Imperi Antic. Entre altres atributs, Isis és coneguda també com “la mare divina” per la seua qualitat protectora i maternal mostrada amb el seu fill Horus. Aquest ventall retrau al paper de les dones egípcies en els processos socials, econòmics i polítics.

Un dia per a recordar

Estereotips de gènere: Cultura /Naturalesa

Estereotips de gènere: Subjecte que desitja / Subjecte desitjat

Gènere i cicle vital: festeig

Palmito plegable amb varetatge (14+2) de nacre mareperla de perfil llis i país de cabritilla pintat al gouache. Presenta una escena campestre amb una forta càrrega simbòlica relacionada amb els cànons sexuals masculins i femenins de l’època. La decoració d’aquest ventall de 1890 pot semblar una simple escena de camp en un dia relaxat, però si estudiem el seu simbolisme en les imatges i els colors trobem una narració més profunda. L’escena guarda relació amb la fogositat viril dels homes, interpretada en el color roig de les seues carcasses, mentre que la virginitat de les dones es veu representada per una gàbia i un ocell. D’altra banda, el gos és el símbol de l’amistat i lleialtat per excel·lència i juga un paper simbòlic en l’amor entre els dos joves i la seua relació a través del festeig.

Parfum Azurea

Estereotips de gènere: Subjecte que desitja / objecte desitjat

Estereotips de gènere: Público/ domèstic.

Palmito plegable publicitari amb varetatge (14+2) de fusta i país de paper decorat amb escenes. En l’escena central, la imatge de la dona és un àngel amb  dues enormes ales envoltant una xiqueta entre els seus braços. Es tracta d’un ventall publicitari. En aquest cas es publicita el famós perfum Azurea de la casa L.T. Piver de París, una fragància creada a principis del segle XX pels famosos perfumistes Auguste George Darzens i Pierre Armigeant. La publicitat reforça estereotips de gènere que s’han vist durant dècades. Les dones han sigut utilitzades per la publicitat com a reclam a través del seu cos per a augmentar les vendes adreçades a un públic masculí. La publicitat és una manera d’interpretar la realitat dels estereotips i prejudicis masclistes a través dels valors que cada societat atribueix a l’home home i a la dona.