Peces del Museu del Palmito d’Aldaia

Palmito tipus Sultà. Varefora 

Gènere i classe social   
Gènere i indumentària   
Gènere i espai

El palmito ha traspassat l’ús social i cortés dels seus orígens en el segle XVI convertint-se en un element d’ús quotidià. No obstant això, va estar íntimament lligat a un llenguatge preestablit. El palmito de dol o de vídua ha canviat el seu ús galant i s’utilitza amb les vestidures de dol, tant en els funerals com en els llargs períodes de dol que es guardaven a Espanya en temps passats, en els quals el dol condicionava la vida, principalment i de forma especial de les dones durant un llarg període de temps. En aquest ambient, la dona es vist per al dol, s’avia per al dol i tots els vestits i els accessoris que utilitza, entre els quals es troba el palmito, s’adaptaran a aquests usos; perdent, en aquest àmbit, l’ús festiu que li és atribuït normalment.

Escena de granja

Gènere i classe social   
Maternitat
Família i parentiu

Els atributs de la maternitat en les representacions femenines podem trobar-los des d’antic com en les anomenades Venus del Paleolític, en les imatges de deesses lactants en gots grecs o en la iconografia bizantina i medieval de la mare de Déu de la Llet. En aquest cas, l’escena de lactància està descrita amb gran realisme, tant per les postures de la dona i del lactant com per la forma de destapar la camisa per a oferir el pit. Els animals que envolten els personatges, a més de correspondre’s amb espècies reals, podrien allotjar un simbolisme relacionat amb l’escena: conills o llebres podrien interpretar-se com a símbols de fertilitat, procreació i fecunditat. A la França del segle XIX, d’on procedeix el palmito, les mares dels estrats socials baixos alletaven els seus fills, mentre que la burgesia i estrats socials alts recorrien a nodrisses i mestresses de cria.

Les dones en la indústria del palmito   

Divisió sexual del treball   
Gènere i indumentària   
Gènere i espai

Tradicionalment, els tallers de palmitos han estat dirigits per homes, denominats mestres palmiters, que realitzaven la gestió econòmica de l’empresa i els processos del barnillatge calat, gravat, pintat del país i la part corresponent al poliment i envernissat final. A les dones els assignaven els treballs més laboriosos, com l’escatat a mà de les varetes. De fet, abans de la mecanització, les dones van constituir el gruix del personal en els antics tallers, encara que també realitzaven treballs relacionats amb la costura, com l’entelat, encaixos, lluentons, brodats, adornat, i finalment el muntatge i remat final del palmito. No obstant això, en l’últim terç del segle XX, l’ofici de mestre palmiter va deixar de ser cosa d’homes, i a partir d’aquest moment van sorgint mestres palmiteres, empresàries que eren alhora propietàries dels seus tallers i artistes en algunes facetes tan importants com la pintura, l’adorn o els encaixos.

 

Palmito de nóvia   

Rols de gènere I classe social   
Gènere i indumentària

Està acceptat que va ser en l’època de la reialesa victoriana quan el blanc passa a ser el color dels vestits de nóvia i, per tant, el moment en què la dona hauria començat a utilitzar un palmito de tons clars per a les seues noces. No obstant això, no seria així en totes les classes socials. En les més baixes, les joves seguien utilitzant vestits que conformarien l’aixovar de vestir en la seua vida de casades i no serà fins a principis del segle XX quan la dona generalitze el blanc en el seu vestit de nóvia. Un complement que formaria part del cerimonial de les noces serà el palmito, un accessori que es mantindrà com habitual regal de compromís matrimonial des del segle XVIII fins a principis del XX, en el qual, en alguns casos, se solien representar els rostres dels nuvis o bé les inicials dels seus noms. En altres casos formaven part de l’aixovar que la dona aportava al matrimoni.

Palmito amb escena romàntica d’inspiració rococó

Gènere I classe social   
Gènere I indumentària   
Gènere i espai

No és difícil trobar relació en els motius que veiem en aquest palmito amb obres d’artistes consagrats en les quals el galanteig i l’ús del palmito per part de la dama és un tema repetit. El llenguatge del palmito actuarà com una llengua viva que s’expressarà en les festes galants relacionades amb el joc a l’aire lliure, amb el contacte amb la naturalesa, en els quals ja veiem a la dona moderna passejant per una ciutat nova. La ciutat de València, en aquests moments s’està reformant i es promou el passeig i un ambient distès en el qual la dona inicia un joc de seducció en què el palmito estarà molt present. Aquest serà el germen de la revolució que es viurà en breu i que donarà lloc a una nova dona; clau en la seua idea com a icona de la modernitat.

Palmito mil cares. Audiències publiques

Gènere i indumentària   
Gènere i espai   
Divisió sexual del treball   

En l’actualitat solem associar el palmito a la indumentària femenina. Però al llarg de la història, i especialment en les cultures orientals, aquest objecte ha sigut tant d’ús masculí com femení, tal com podem observar en les representacions d’aquesta peça, on tant palmitos plegables (la majoria) com redons són portats pels homes intervinents en les dues escenes, i també per les tres dones representades en l’anvers del país. Xina, amb la dinastia Qing (1644-1912), arriba l’edat d’or de la producció, pintura, gaudi i col·leccionisme dels palmitos plegables, i passen a ser l’objecte favorit d’homes de diferents classes socials, de manera que qualsevol home en posseïa un o dos. De fet, en la cort real i en les famílies riques es podia arribar a col·leccionar  desenes, o fins i tot centenars, de palmitos plegables amb il·lustracions i cal·ligrafies. (Chen Ying, 2009)

.