Peces del Museu Visigot de Pla de Nadal
Fris
Divisió sexual / generizada del treball
Gènere i historia
Rols de gènere
Fris tallat amb figures de roleos amb trifolias, acants i “raïms”. El cridaner és que no són raïm, sinó dàtils de palma. No seria desficaciat pensar que les dones van participar en el procés de manufacturació d’aquestes peces. És una afirmació arriscada, però hi ha la possibilitat de considerar que el treball de les dones en oficis de “homes” fóra totalment invisibilitzat.
Ventana
Gènere i classe social
Gènere i historia
Gènere i espai
Finestres geminades que formaven part del palau de Pla de Nadal. Aquesta finestra, situada en la planta superior del palau, representa un element simbòlic d’estatus, noblesa i poder. Els escassos esments solen referir-se a dones nobles que van ser esposes dels monarques. La política i l’àmbit públic eren d’exclusivitat masculina. Cap reina va governar per dret propi, simplement van ser valorades per les seues influències nobiliàries i riqueses familiars.
Altar
Gènere i classe social
Gènere i historia
Gènere i espai
Formava part del jaciment Pla de Nadal 2, ara desaparegut. Era una xicoteta església que formaria part del conjunt palatino. Religió com a política, va ser un aspecte molt important de la societat visigoda. Dues van estar íntimament relacionades i regulaven la vida quotidiana. Durant aquesta època era freqüent que les dones foren forçades a entrar en religió, així la família s’estalviava el dot o el repartiment d’herència. La vida religiosa era l’única via que els permetia aprendre a llegir i escriure, cosa que estava reservada als homes.
Medalló epigràfic circular
Rols de gènere
Gènere i cos
Gènere e indumentària
Gènere i espai
Entre les peces singulars trobades en Pla de Nadal, destaca un xicotet medalló amb un anagrama en forma de creu. L’anagrama podria transcriure’s com “TEBDEMIR”. Aquest nom podria vincular aquest edifici al personatge històric Teodomiro d’Orihuela, subscriptor del famós pacte de submissió als àrabs de principis del segle VIII o millor conegut com “el pacte d’Orihuela”. Darrere d’aquest pacte s’amaga una llegenda que ha passat de generació en generació al llarg de tots aquests segles. La pregunta és: com Teodomiro va aconseguir aquell pacte en plena reconquesta àrab i sense exèrcit?
D’ací sorgeix la llegenda i entren en escena les dones. Aquest pacte sempre al·ludeix a l’astúcia de Teodomiro i a la valentia de les dones que van fer front a la reconquesta Àrab. Teodomiro aconsegueix enganyar a Abd al-‘Azīz fent ús dels estereotips i rols de gènere de l’època per al seu propi benefici.
Medalló epigràfic circular
Rols de gènere
Gènere e historia
Divisió sexual del treball
Les peces escultòriques trobades de veneres són recurrents en la cultura visigoda. Representen el poder del monarca o poder civil. Valent-nos del simbolisme de la venera associat al poder religiós i polític ens proposem recuperar figures femenines relacionades amb el poder durant aquesta època. Les representants femenines amb més visibilitat sens dubte van ser les esposes dels monarques visigots. Possiblement això es deu a la seua exposició en la vida pública de l’època. Aquests esments es troben en concilis, cròniques i textos religiosos.
Es coneix l’existència de 13 reines en època tarde antiga, les fonts són molt poc explícites respecte a les elles, així i tot, s’ha recuperat alguns dels seus noms. És per això que donarem a conéixer a algunes d’elles en ordre d’aparició cronològic.