Agulla d’os

Cova del Parpalló (Gandia, València)

Estereotips de gènere

Les restes arqueològiques ens permeten acostar-nos des del present a determinades activitats de la vida de les societats caçadores-recol·lectores-pescadores del passat. A través de l’anàlisi de les traces d’ús que s’observen en l’agulla, la investigació determina que aquest objecte va ser utilitzat per a cosir. Es va elaborar probablement sobre metapodi de cabra, i pel seu context estratigràfic es sap que la seua cronologia és de fa 14.000 anys. El que la recerca arqueològica no pot dir és si va ser fabricada o usada per homes o dones. No obstant açò, la interpretació que des del present es fa és que cosir és un treball associat a les dones i que, per tant, en la prehistòria va haver de ser així. D’aquesta forma, alguna cosa que no és possible saber, queda automàticament atribuïda les dones del passat. El fet d’atribuir d’aquesta manera determinades funcions a les dones de la prehistòria, contribueix a afermar els rols de gènere que en el passat han menyspreat a les dones, deixant-les fora de les tasques d’organització del grup, gestió de l’economia domèstica o provisió d’aliments.