Arracada d’or, ametista i dues perles

Valentia (València)

Indumentària i gènere

La possessió d’aquest tipus d’objectes està lligada a un estatus social alt en època romana. Les matrones romanes utilitzaven gran quantitat de joies: diademes, braçalets, pendents, collarets. Les ornatrices eren les esclaves encarregades d’arreglar les dones patrícies. Aquest objecte està relacionat amb una dona de classe alta però ens evoca també el treball de les esclaves i de les persones dedicades a l’ofici d’orfebre, d’entre els quals no consta l’existència de dones. També evoca una rebel·lió que van protagonitzar les dones contra el Senat romà. Durant la II Guerra Púnica es va promulgar a Roma la Lex Oppia, que prohibia l’ostentació en públic de riqueses com les joies, ja que l’empobriment generat per la guerra s’havia encebat amb les classes més humils i podien sentir-se ofeses en veure tals riqueses. Després de les victòries d’Escipió sobre Anníbal, les condicions econòmiques van millorar, però una secció del Senat, encapçalada per Cató, es negava a derogar la Lex Oppia per a continuar en l’austeritat. El Fòrum  va ser omplint d’una gran quantitat de dones que defensaven la derogació en el que es considera la primera manifestació femenina de la història. El dia en què es votava en el Senat la permanència de la llei, un gran grup de dones es van concentrar davant de les cases d’alguns senadors amb la intenció de no deixar-los acudir a la votació. Cató va dir que si es deixava a les dones dir les seues opinions, els homes perdrien la seua llibertat i també (cita Titus Livi): “des del moment que permetem que siguen iguals, seran superiors”. A pesar de la discussió i l’escàndol, la Lex Oppia va ser derogada.