Cartilla del Servicio Social

Gènere i història

Rols de gènere

El Servei Social era una espècie de “mili” femenina, organitzada i gestionada des de la Secció Femenina de la Falange, que era obligatòria excepte per a les dones casades, vídues, monges i joves amb vuit germans solters. El certificat de superació del Servei, signat i segellat per la Delegació Provincial corresponent, era indispensable per aconseguir ocupacions en l’administració pública, el passaport, el permís de conduir i qualsevol tipus de diploma d’estudis. Durant la Guerra Civil o, en paraules del narrador del NO-DO (1-1-1965), “en plena croada per la llibertat”. Tant el Servei Militar com el Servei Social legitimaven els rols que el sistema patriarcal atorgava a homes ―força, autoritat― i a dones ―sensibilitat, cures. El règim franquista s’assegurava així que tota la població servira a “la Pàtria i l’Estat” oferint les seves “millors aptituds” mentre, a més, consolidava i difonia els estereotips de gènere vuitcentistes que pretenia reinstaurar després del breu i difús parèntesi que va suposar la II República quant a l’ideal de dona. Enllaç a un programa del NO-DO sobre el Servei Social (1-1-1965).