Tartana de pescadores (o del Cabanyal)

Divisió sexual / generitzada de la faena

La pesca, a la qual fa referència esta obra, era una faena dura exercida principalment per hòmens i de fonda tradició a València. Era una activitat que es feia en equip. Calia una gran quantitat de persones per a muntar les veles, avarar les barques en mar, traure les barques de l’aigua, portar la pesca a terra, reparar les xarxes, guardar les veles i calafatar les barques. En totes estes faenes cooperaven hòmens, dones i xiquets. Les dones eren les encarregades d’esperar l’arribada de la pesca, assegudes a la platja, al costat de les grans cistelles en les quals després portarien la fresca càrrega al mercat, tal com veiem en esta obra de Josep Benlliure Ortiz. Les dones, a vegades també amb els xiquets més fadrins, eren les encarregades de fer tasques de manteniment com ara recosir veles i xarxes. Estes activitats assalariades dutes a terme fora de l’àmbit domèstic eren complementàries del quefer familiar. Les dones que venien peix al carrer o a les parades del mercat eren familiars dels pescadors, i amb la seua aportació contribuïen a la renda familiar.