Teler de pasamanería amb màquines Jacquard 

Rols de gènere

Divisió sexual del treball

Gènere i classe social

En el segle XIX es va consolidar l’associació de la costura amb la feminitat: la dona ideal, l’àngel de la llar, havia de saber cosir, no per dedicar-se professionalment, sinó com mera “tasca femenina”, una tasca silenciosa, submisa i repetitiva. No obstant açò, la costura i altres treballs relacionats amb el sector tèxtil no solament van formar part d’aqueix ideal de feminitat com a mera “tasca” o entreteniment femení, sinó que també van ser una forma de sustente econòmic, un ofici, per a moltes dones provinents de classes socials més baixes. Tallers tèxtils com el de “Passamaneria valenciana” de Manuel Hurtado van contractar a nombroses dones que es distribuïen les tasques amb els seus companys homes. Les dones solteres solien treballar a jornada completa, mentre que les casades van treballar, en general, a domicili des de les seues cases. El sou d’aquestes dones va ser fonamental per a la subsistència econòmica de les seues famílies, que no podien mantenir-se exclusivament amb el salari del marit.

.