Peces de MUSEARI
Deberías saber. De la sèrie “No lo llamaba hogar, pero esta todo lo que ella tenía”.
Identitat de gènere
Nativitat Navalón és una artista interdisciplinar espanyola destacada per la seua aportació a l’art conceptual contemporani en l’àmbit de la instal·lació, de l’escultura i de la fotografia. Compagina la creació amb la docència com a Catedràtica de Projectes a la Universitat Politècnica de València. La seua obra es troba dins de les narratives feministes. En ella planteja qüestions sobre el procés de la identitat femenina, però sobretot la visibilització d’un llegat no escrit que es transmet de mares a filles. En el seu treball destaca el compromís de recuperació d’un espai que sempre va estar negat a la dona. La seua producció artística, present en importants col·leccions d’art contemporani, té la reflexió sobre les emocions i els sentiments com a element comú, acostant-se així al discurs feminista i la narrativa realitzada per dones. A mesura que la seua obra evoluciona, la direcció que va seguint el seu treball segueix mantenint el caràcter simbòlic però ho fa des d’una perspectiva més àmplia vinculada a l’univers femení. En la sèrie “Sense demanar perdó” indaga en els arquetips femenins, experimentant en l’àmbit escultòric amb l’ús de materials pertanyents a la indústria tèxtil.
Formes de rentar
Rols de gènere
En aquest treball l’artista Olga Olivera planteja la qüestió de les formes de rentar el que en realitat són estudis sobre la higiene, la que fem en el propi cos, una cosa que alhora implica procediments i accions molt més complexos a nivell social. Accions que cal deconstruir. El Higienisme de segle XIX, sota els paradigmes d’una suposada credibilitat científica, va vincular la higiene amb la moral. L’Higienisme proposava no només la neteja dels cossos, sinó una única manera vàlida de viure. Una vida neta implicava l’acceptació d’un model de família religiosa, blanca, heterosexual, monògama, i una sexualitat dirigida exclusivament a la reproducció, on tot el que s’apartava era considerat brutícia. Sota el paraigües d’aquestes ideologies, que van ser acceptades socialment pel gruix de la societat, i que d’alguna manera som hereus, es va construir un model social basat en les exclusions socials. La higiene va servir per justificar un únic model de família, l’heterosexual, les classes socials i les jerarquies. Es va convertir en un tret distintiu, visible, que diferenciava el treballador d’aquell que no treballava, a l’autòcton de l’estranger. Sota la bandera de la higiene es van justificar també determinats comportaments racistes a l’associar marró o negre amb brutícia corporal.
N340 Globalfem
Rols de gènere
Obra de l’artista Ana Navarrete, el projecte N340 Globalfem en el seu conjunt intenta, a través de diversos dispositius (taula de vídeo, cartografies, assaig visual, peces àudio, portal web, base de dades) plantejar un conjunt de problemàtiques creuades entre polítiques econòmiques globals i migracions femenines contemporànies. La N-340 és un lloc de trànsit massiu de mercaderies i cossos: jalonada d’empreses, cadenes de serveis i prostíbuls. Aquesta carretera permet visibilitzar i entendre com els cossos de les dones són una mercaderia que produeix alts beneficis, jugant un paper important en la producció i reproducció del capitalisme globalitzat. Artista, investigadora, i docent a la Universidad de Castilla-la Mancha, el seu interès acadèmic se centra en les pràctiques culturals de resistència relacionades amb moviments i problemàtiques de tipus social així com en l’anàlisi de la identitat de gènere i la violència masclista. Actualment és Investigadora Principal de el projecte de R + D + I AEMA, Arxiu Espanyol de Media Art, destinat a la conservació de l’art de nous mitjans.
Spanish Sketches
Estereotips de gènere
Artista, intel·lectual i polifacètica, Pilar Vivent treballa amb la música i amb l’expressió corporal. Des de fa un temps desenvolupa en la seua obra el concepte de “Rodet”, tan present en els tocats de les dones iberes. En el seu treball per Museari convergeixen dos projectes, obres de la sèrie “Spanish Sketches” amb altres de la sèrie “Rodetes” (rodes que són ulls). Aquest concepte de maridatge s’ha presentat per primera vegada a Museari. La professora de Belles Arts de la UMH és una artista multidisciplinària que pertany a la coneguda com a generació reflexiva (final dels anys 80, principi dels 90). Ha participat en més de cent exposicions nacionals i internacionals. El seu treball forma part de col·leccions i museus de tot el món.
Performance Tálamo, realitzat en Fortaleza, Brasil
Gènere i etnicitat
Si el feminisme ha d’alliberar a les dones, ha d’enfrontar virtualment totes les formes d’opressió. Des d’aquest punt de vista es podria dir que un feminisme negre, construït en el context de societats multiracials, pluriculturals i racistes -com són les societats latinoamericanes- té com a principal eix articulador a el racisme i el seu impacte sobre les relacions de gènere atès que ell determina la pròpia jerarquia de gènere de les nostres societats. En general, la unitat de la lluita de les dones en les nostres societats no només depèn de la nostra capacitat de superar les desigualtats generades per la històrica hegemonia masculina, sinó que també exigeix la superació d’ideologies complementàries com és el cas del racisme. El racisme estableix la inferioritat social dels segments negres de la població en general, i de les dones negres en particular; operant a més com a factor divisionista en la lluita de les dones pels privilegis que s’institueixen per a les dones blanques. Des d’aquesta perspectiva, l’oposició de les dones negres contra l’opressió de gènere i raça ve dissenyant nous contorns per a l’acció política feminista i antiracista, enriquint tant la discussió racial, com la de gènere.
O.R.G.I.A
Gènere i turisme
En el treball de O.R.G.I.A titulat “Follar-se la ciutat. Vol III” es redefineix la ciutat com un parc de jocs sexuals per a la “invasora”, on s’inverteixen dicotomies com ara actiu-passiu, públic-privat, masculí-femení. En el lliurament titulada “autoeròtica” irromp el skyline de Benidorm i pren l’icònic edifici Intempo, en una aventura a cavall entre el aquelarre i la farra, en la qual se li enganxa un peculiar trio format per personatges d’ahir, d’avui i de sempre de la nit de Benidorm. El desig i la pulsió són un cop més motors per al caos i el desequilibri del característic sistema d’aparences urbanita. Follar-se la ciutat és un projecte obert en el temps en el qual es pretén qüestionar mica en mica el heterocentrat i característicament burgès ordre públic de les polis occidentals. Mitjançant significatius canvis d’escala i una hibridació d’iconografia tècnica i pulp, l’objectiu és presentar una invasió quasi alienígena i hipersexual de l’espai públic urbà. Per via de l’imaginari de la geganta-mònstrua, es tracten de permutar els valors simbòlics d’un cert tipus d’arquitectura (fàl·lica), a més ressignificar certs espais (altres) com fonts, etc. Així, es redefineix la ciutat com un parc de jocs sexual per a “la invasora”, on s’inverteixen dicotomies com ara actiu-passiu, públic-privat, masculí-femení, i on el desig i la pulsió són motors per al caos i el desequilibri, els quals posen en solfa el característic joc d’aparences urbanita.
Somos una esperanza perdida
Estereotips de gènere
La trajectòria artística de Yolanda Herranz comença el 1979, i des de llavors ha exposat amb regularitat. La seua creació, de marcat caràcter conceptual, es desenvolupa en projectes artístics que han estat exposats en més de dues-centes exposicions a Europa (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya, Grècia, Islàndia, Itàlia, Lituània, Luxemburg, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, Suïssa), a Amèrica (Argentina, Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Brasil, Nicaragua, USA) a Rússia i al Japó. La seua obra es troba representada en museus i institucions de prestigi de diferents països. La incertesa de les imatges no es resol, totes les figures mantenen una tensió latent, un dilema indecís i irresoluble. Dubtem i sentim. Qüestionem i concebem. Negrors tatuades en l’ànima. El cos és fràgil, la bellesa passatgera, la carn vulnerable i perible. Partint de la intensitat del Fosc, apareix la llum que va traçant els trets. El penetrant abisme hi ha un tènue resplendor que emana deixant entreveure els semblants. Llums i crepuscles, espectres de l’esperit.